MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Participació política i democràcia

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Les persones amb activitat política, de qualsevol tendència, notem cada dia el distanciament de més i més gent cansada, decebuda o amb poc interès per l’actualitat propera o llunyana, local, nacional o global. L’expressió «no m’interessa la política» cada vegada ens estranya menys, perquè ens hi hem acostumat. No hauria de ser així. Sembla que la mateixa paraula «política» ha adquirit un matís de significat despectiu. Per contrarestar aquesta visió negativa només puc dir que tot el que està relacionat amb l’organització de la nostra societat, la presa de decisions que afecten cada àmbit, des de l’activitat econòmica fins a la protecció de la nostra llengua passant per la salut, el treball, el dret a un habitatge digne, la cultura, el model de turisme, o el sistema impositiu i financer per controlar els ingressos i les despeses de l’Estat, tot és política. I afecta a tothom. Si no ho sabem comunicar prou bé potser és perquè la gent implicada en política som persones com les altres, amb qualitats i defectes, encerts i equivocacions, alegries i decepcions. Disposades a exposar-nos públicament per treballar en la millora de la societat des de les nostres conviccions, a vegades enfrontades amb les dels altres partits, però sovint complementàries. «Si volem un canvi real per a Andorra que ens faci millorar com a país, creguem en la democràcia, en la participació i en la política» Les propostes socialdemòcrates són més progressistes i defensen la igualtat, la justícia social i la protecció dels drets humans i el medi ambient. Les dels partits conservadors potser estan més orientades a preservar l’ordre social i institucional establert. L’activitat dels uns i els altres no es guia només per criteris ideològics, sinó també pràctics, perquè les idees s’han de traduir en mesures concretes. Per afavorir una imatge més propera i positiva de l’activitat política, necessitem altres entorns a part del que ens correspon als partits; són molt necessaris l’activisme i l’organització de la societat civil en associacions, sindicats, organitzacions no governamentals i altres tipus d’entitats que puguin col·laborar amb l’àmbit polític com a interlocutores perquè entre tots puguem representar tots els sectors de la societat. Els espais de debat i diàleg han de ser plurals per afavorir l’intercanvi d’idees i l’enriquiment de les diverses propostes en tots els àmbits d’actuació. També seria bo millorar la qualitat democràtica del nostre sistema electoral per afavorir la implicació de tota la població i no tan sols de la part que té dret a votar. Com deia la geògrafa Maria Jesús Lluelles en un article sobre la nacionalitat, publicat no fa gaire al Diari d’Andorra, el Consell d’Europa aconsella «valorar la doble nacionalitat, reduir a deu anys el temps de residència per adquirir-la i incloure els residents sense drets polítics en processos de participació». Si volem un canvi real per a Andorra que ens faci millorar com a país, creguem en la democràcia, en la participació i en la política.