Participació política i democràcia

Les persones amb activitat política, de qualsevol tendència, notem cada dia el distanciament de més i més gent cansada, decebuda o amb poc interès per l’actualitat propera o llunyana, local, nacional o global. L’expressió «no m’interessa la política» cada vegada ens estranya menys, perquè ens hi hem acostumat. No hauria de ser així. Sembla que la mateixa paraula «política» ha adquirit un matís de significat despectiu. Per contrarestar aquesta visió negativa només puc dir que tot el que està relacionat amb l’organització de la nostra societat, la presa de decisions que afecten cada àmbit, des de l’activitat econòmica fins a la protecció de la nostra llengua passant per la salut, el treball, el dret a un habitatge digne, la cultura, el model de turisme, o el sistema impositiu i financer per controlar els ingressos i les despeses de l’Estat, tot és política. I afecta a tothom. Si no ho sabem comunicar prou bé potser és perquè la gent implicada en política som persones com les altres, amb qualitats i defectes, encerts i equivocacions, alegries i decepcions. Disposades a exposar-nos públicament per treballar en la millora de la societat des de les nostres conviccions, a vegades enfrontades amb les dels altres partits, però sovint complementàries. «Si volem un canvi real per a Andorra que ens faci millorar com a país, creguem en la democràcia, en la participació i en la política» Les propostes socialdemòcrates són més progressistes i defensen la igualtat, la justícia social i la protecció dels drets humans i el medi ambient. Les dels partits conservadors potser estan més orientades a preservar l’ordre social i institucional establert. L’activitat dels uns i els altres no es guia només per criteris ideològics, sinó també pràctics, perquè les idees s’han de traduir en mesures concretes. Per afavorir una imatge més propera i positiva de l’activitat política, necessitem altres entorns a part del que ens correspon als partits; són molt necessaris l’activisme i l’organització de la societat civil en associacions, sindicats, organitzacions no governamentals i altres tipus d’entitats que puguin col·laborar amb l’àmbit polític com a interlocutores perquè entre tots puguem representar tots els sectors de la societat. Els espais de debat i diàleg han de ser plurals per afavorir l’intercanvi d’idees i l’enriquiment de les diverses propostes en tots els àmbits d’actuació. També seria bo millorar la qualitat democràtica del nostre sistema electoral per afavorir la implicació de tota la població i no tan sols de la part que té dret a votar. Com deia la geògrafa Maria Jesús Lluelles en un article sobre la nacionalitat, publicat no fa gaire al Diari d’Andorra, el Consell d’Europa aconsella «valorar la doble nacionalitat, reduir a deu anys el temps de residència per adquirir-la i incloure els residents sense drets polítics en processos de participació». Si volem un canvi real per a Andorra que ens faci millorar com a país, creguem en la democràcia, en la participació i en la política.