MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Nou interrogatori a Felipó per mirar d’impulsar i tancar el ‘cas Valora’

4 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

La declaració de Felipó era una de les peticions que havia fet una de les poques perjudicades que mantenen viva encara la causa. I que, fins ara, ha obtingut tres resolucions al seu favor del TC en relació a la deixadesa i el passotisme de la Batllia en l’esclariment d’un cas que va comportar la ‘desaparició’ de més de 20 milions d’euros. Això és una tercera part del que hi havia en un compte Òmnibus amb el qual els gestors del mateix van anar jugant tant que van crear un forat que va deixar molts dels inversors en la ruïna absoluta. [related:articles:1] Els dos nous instructors, Joan Carles Moynat i Stephanie Garcia, hauran de donar un nou impuls a la causa i, suposadament, tancar-la i dur-la a judici. Escoltar Felipó serà, segurament, un element decisiu perquè els dos batlles decideixin si cal practicar alguna prova més o no. Perquè els pocs perjudicats que encara es mantenen ‘vius’ en la causa -i el vius és metafòric però també pot ser literal, perquè ja hi ha més d’un dels afectats que han mort, més enllà d’un inversor que es va suïcidar per les pèrdues sofertes- fa temps que han denunciat que la investigació és molt coixa. Probablement de manera volguda. Després de gairebé quatre anys sense fer res, a principi de gener, l’ara batlle instructora apartada, Azahara Cascales, quan va veure que el Constitucional novament li faria una tibada d’orelles per la seva ineficàcia en relació amb el ‘cas Valora’, va dictar una resolució denegant les diligències Justament, segons que ha transcendit ara, i després de gairebé quatre anys sense fer res, a principi de gener, l’ara batlle instructora apartada, Azahara Cascales, quan va veure que el Constitucional novament li faria una tibada d’orelles per la seva ineficàcia en relació amb el ‘cas Valora’, va dictar una resolució denegant les diligències que s’havien sol·licitat el 2017 i, sobretot, el 2019. Aquestes darreres eren clau i caldrà veure si els nous instructors les reprenen tot i la desestimació de Cascales. I és que entre altres coses, els perjudicats que mantenen el seguiment del cas sol·licitaven tot de proves en relació a societats que havien estat, d’una manera o altra, al tomb de Valora. Així se sol·licitaven accions prop de Commerzbank. Però, sobretot, en relació a Andbank i Fibanc, dues entitats que van formar part d’una manera o altra de l’accionariat de la gestora de capitals o que van fer servir aquesta d’instrument operatiu per dur a terme dubtoses actuacions amb diner en efectiu. Cascales, però, ha denegat aquelles proves sol·licitades al·legant que els fets se circumscriuen al 2006 quan cap dels dos bancs ja no formaven part de la societat en fallida i que era Felipó l’únic que participava de l’activitat de Valora i de la seva presa de decisions. Alhora, però, també denegava tornar a interrogar el director que havia estat de la financera. Un director que ja a l’abril del 2021 va respondre amb silenci o ‘no recordo’ a moltes de les preguntes que se li van fer. [related:articles:2] La fins fa poc batlle instructora de la causa també va desestimar analitzar els ordinadors que al seu dia es van comissar en la gestora de capitals, i és que es pressuposa que es van alterar moviments i documentació per intentar encobrir dades o presumptes inversions realitzades de forma delictiva i sabent, suposadament, el perjudici que podia suposar per als inversors, que eren uns 400, la majoria d’ells catalans. Segons que es desprèn, a més, de la interlocutòria que denega les diligències proposades, el procediment civil relacionat amb Valora estaria molt avançat però encara no clos. Així, encara no s’ha dissolt del tot la societat, que va ser declarada en fallida poc després que es mirés de reconstruir la comptabilitat de la mateixa i es procedís a repartir els diners que quedaven en el controvertit compte Òmnibus. Ara caldrà veure el tarannà que adopta la instrucció amb l’arribada dels dos nous instructors. [related:articles:3] I si hi ha voluntat real d’aclarir què va passar tot i que han passat més de tres lustres des que va esclatar tot plegat. El que sembla evident però mai s’ha volgut investigar del tot és que Valora va arribar a operar de finestreta d’efectiu -per exemple i suposadament per a la família Pujol- per a alguns inversors que acabaven sent clients, aparentment, d’Andbank.