MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Neguit en el sector de la distribució per l’aterratge de dos grans centres comercials a la Seu

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Els dos centres comercials han d’ocupar uns terrenys que, en conjunt, i separats per un vial, ocupen poc menys de 20.000 metres quadrats. Estan al marge dret de l’N-260 en direcció a Andorra i pocs metres abans de la rotonda que porta cap a l’N-145. El BonPreu, d’autoritzar-se, serà més gran que l’Aldi i inclourà una gasolinera. Amb tot, però, es posaria en marxa abans el centre comercial que la benzinera. El complex de la firma catalana tindria uns 12.000 metres quadrats i el supermercat d’origen alemany tindria uns 7.000 metres. L’ajuntament està estudiant la petició de permisos, que s’hauria de resoldre abans de l’estiu. D’obtenir una resposta positiva, l’estiu del 2024 a tot estirar els dos centres comercials haurien de poder estar operatius. I la competitivitat dels seus preus, han assegurat fonts consultades del sector serveis del Principat, augura complicacions per al món de la distribució a Andorra o, almenys, una ‘guerra de preus’ que, això sí, pot beneficiar, segons les fonts, als consumidors. De fet, han recordat els consultats, els futurs Aldi i BonPreu poden tenir un efecte similar al que ha tingut els darrers anys el Mercadona. Les fonts consultades han explicat que els centres comercials tindran més dificultats -encara que algunes de les empreses consultades han assegurat que l’increment de competència sempre és bo- que no pas el sector dels carburants, malgrat que BonPreu-Esclat ofereix bons preus i tres referències diferents. El preu normal, un altre per als qui tenen la targeta del centre i un tercer per aquells que a més de tenir la targeta el dia que facin benzina hagin efectuat una compra. «Seran preus similars als d’Andorra, no hi haurà una gran diferència i tampoc afectació», han explicat els consultats. Encara en referència als carburants, també està en marxa l’urbanització d’una parcel·la al Pla de Sant Tirs. Però en aquest cas no es preveu que comporti gran competència perquè, en principi, aquesta estació de servei, lligada a una empresa essencialment lligada al món de la fusta, no es preveu que tingui bandera pròpia de primera línia i «si és particular serà molt complicat que hi hagi preus molt competitius».