MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Nacionalitat: des de no tocar res a permetre la doble i l’accés en només 10 anys

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Potser la menció més curiosa a aquest assumpte és la que fa al seu programa Liberals. «Ens comprometem a mantenir els criteris per poder obtenir la nacionalitat andorrana», indiquen. És a dir, parlen del tema però per deixar clar que, si d’ells depèn, res es mourà en aquest àmbit. Tot quedarà igual. És a dir, 20 anys per poder demanar el passaport i sempre sota l’obligació de renunciar al d’origen. Demòcrates, per la seva banda, fa una referència més tímida. Sense excessives concrecions. Dona a entendre que algun canvi creuen que cal fer però sense allunyar-se molt de l’actual model. «Revisarem la Llei qualificada de la nacionalitat per tal de posar-la al dia, corregir iniquitats i clarificar els diferents procediments, requisits i terminis», apunten. Posicions, totes dues, diametralment oposades a la de l’aliança socialdemòcrata. El programa electoral de PS SDP + avança que es modificarà la legislació per «rebaixar a 10 anys els anys necessaris seguint recomanacions del Consell d’Europa». A banda, afirmen que «atesa l’evolució demogràfica dels darrers 30 anys i la creixent imbricació dels andorrans en l’entorn europeu, estudiarem la reforma de l’article 7 de la Constitució pel que fa a la doble nacionalitat». En aquest punt, Acció arriba a ser més contundent. El programa de la llista que encapçala Judith Pallarés aposta per «legalitzar la doble nacionalitat», això sí, amb un matís: «limitant els drets polítics a la residència legal i efectiva». És a dir, només podrà votar qui visqui al país. A banda, també es mostren partidaris de rebaixar el temps per accedir. En aquest cas, a 15 anys. A més, permeten que es puguin comptabilitzar els períodes de residència que no siguin continus en el temps. La proposta d’Acció és força similar a la de Concòrdia. El partit liderat pels ‘cernis’ també entenen que cal poder acumular períodes discontinus de temps per accedir al passaport andorrà i que cal reduir el requisit actual de vint anys. Es mostren partidaris de fer cas al Consell d’Europa i arribar fins a només deu, però «com a primer pas realista vista la majoria qualificada requerida per modificar la Llei de la nacionalitat» es baixaria només a 15. Per últim, Andorra Endavant també fa una proposta sobre aquest afer al seu programa. En aquest cas, com en altres aspectes, entenen que la millor solució seria impulsar un referèndum sobre la conveniència o no de permetre tenir a la vegada un passaport andorrà i altres de països diferents.