MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Concòrdia vol potenciar la participació social en les decisions governamentals

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Des de Concòrdia s’assegura que es té una «preocupació» per la desafecció política que viu la societat. «Creiem que tant les institucions com les decisions polítiques s’han d’apropar a la ciutadania», ha assenyalat Sergi Esteves, sisè a la llista nacional. La forma de fer-ho seria mitjançant mecanismes de democràcia directa, «com poden ser les reunions de poble per debatre els temes que importen a la ciutadania, i també el debat públic». Així mateix, també s’haurien de tenir en compte «iniciatives de legislació popular o espais de participació ciutadana que permeten fer arribar la veu de la gent a les institucions». Aquesta legislatura s’ha posat en marxa la Llei de participació ciutadana, i la intenció de la formació seria potenciar-la al màxim, explotar-la i fer-la servir. «Més enllà de tenir-la, la qüestió està en com implementem aquesta llei i aquests espais de participació», ha explicat Esteves, «moltes vegades es pot fer una reunió de poble per escoltar l’opinió de la ciutadania, però creiem que es pot fer d’una manera molt més àmplia, més inclusiva i que garanteixi realment una participació continuada de la vida pública per part de la gent». Concretament, que aquesta participació ciutadana sigui vinculant a les decisions que es prenguin posteriorment. «Es tracta d’una voluntat política per part dels partits que estiguin a les institucions d’implementar aquestes decisions i aquests debats que puguin sortir per part de la gent», ha assenyalat Esteves. Per tant, si la consulta que es fa a la ciutadania acaba tenint una repercussió en les accions polítiques, «es pot veure d’una forma més propera». Per Esteves, la desafecció política és un clar reflex de la distància que prenen les accions polítiques i els desitjos o neguits de la gent. «La nostra sobirania es limita a votar cada quatre anys, però creiem que la participació política pot anar molt més enllà d’això», ha apuntat, «pot ser un instrument molt més continuat, i moltes vegades la gent no veu reflectides aquelles promeses que es fan en campanya i que després t’has d’esperar quatre anys més per poder incidir».