MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Més controls de tot tipus als clubs de futbol per evitar incompliments i «situacions negatives»

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Riva ha explicat, en el marc de la compareixença per anunciar les subvencions públiques a l’esport, que la trobada serà un primer punt d’intercanvi d’informació i de reflexió en vista a trobar solucions per eradicar una problemàtica que va molt més enllà dels terrenys de joc i que acaba malmetent la imatge del futbol andorrà i de l’esport en general, tal i com d’una manera o altra ha recordat la titular d’Esports en funcions, que ha fet esment, també, al fet que alguns dels incompliments dels clubs amb més dificultats aquest any han acabat judicialitzats. [related:articles:1] La ministra ha deixat clar que la FAF té la seva pròpia autonomia per adoptar mesures però que la reunió es per valorar la situacions que els clubs «han de complir» i si «s’alerta una possibilitat d’introduir-hi millores». Alhora, ha avisat Sílvia Riva, des del moment que un club esdevé empresa hi ha «altres departaments» més enllà de la FAF o Esports que es troben implicats en tot plegat. Des d’Immigració a la CASS, per posar dos exemples. S’ha de mirar si una nova estructura en relació amb les entitats que «funcionen malament» podria facilitar l’acompliment dels compromisos. Avançar, però, decisions o solucions jurídiques, ha admès la ministra, es fa hores d’ara difícil. Posar sobre la taula la conversió a societat anònima esportiva dels clubs de futbol de la primera divisió almenys pot ser una proposta. Però entre el diàleg com a punt de partida a adoptar l’obligatorietat esmentada «hi ha distància», entre altres coses perquè si la voluntat de les persons que configuren la junta directiva no és complir, la fórmula jurídica que s’adopti no és tan important. [related:articles:2] O com ha dit Riva, «si tenim clubs que acompleixen les seves obligacions i funcionen de manera correcta aquest no seria element decisiu». Cal, doncs, començar a compartir informació i analitzar l’escenari en què es troben algunes entitats futbolístiques del país. I a partir d’aquí, una primera proposta pot ser introduir «altres mecanismes de control pressupostari i de les obligacions mensuals i no haver d’esperar quatre mesos» per saber que hi ha qui no cobra o qui no cotitza des de fa tot aquell temps.