MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

L’OMS decreta la fi de l’emergència internacional per la Covid-19

1 minuto de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

En aquest sentit, defensa que ara és moment d’una «transició» per tal d’impulsar mecanismes de gestió sanitaris centrats a fer front al virus «en el llarg termini». Des de principis d’any, la xifra de contagis de covid i morts reportades s’ha anat reduint a nivell global. En l’última setmana de l’abril, l’OMS va confirmar 630.000 casos arreu del món i 3.500 morts, quan al gener se superaven els 1.300.000 positius i els 14.000 morts, en part a causa de l’onada a la Xina. El director general de l’OMS, Tedros Adhanom, ha explicat que «és un moment de celebració, però aquesta tragèdia no hauria d’haver estat així». Sobre aquesta qüestió, ha afegit que «tenim les eines i la tecnologia per a preparar-nos millor per a les pandèmies, per a detectar-les abans, per a respondre més ràpid i per a mitigar el seu impacte». Ha manifestat que «ha estat molt més que una crisi sanitària. Ha causat greus trastorns econòmics, aturant els viatges i el comerç, tancant negocis i enfonsant a milions de persones en la pobresa». Adhanom ha afegit que «també ha causat agitació social, amb fronteres tancades, moviments restringits, escoles tancades i milions de persones experimentant solitud, aïllament, ansietat i depressió». Finalment, ha demanat mantenir-se alerta perquè «mentre parlem, milers de persones a tot el món lluiten per les seves vides en unitats de vigilància intensiva».