Les vaques del Saboyano en territori Grifols
5 minutos de lecturaEns connectàvem al debat parroquial d’Ordino com si fossin caça-recompenses en un ‘saloon’ de l’Oest demanant una ampolla de whisky dels prestatges i esperant que ens arribi part del seu contingut en un vas que llisca per sobre el taulell de caoba mentre un grup d’homes juga a cartes amb pistoles al cinyell, i algú toca el piano. A fora, hi ha vaques. El fet de conèixer les postures dels candidats sobre la instal·lació del laboratori de Grifols a la parròquia ordinenca no era com aquell partit amistós que emet un televisor al fons del bar sense que ningú li presti gaire atenció, o com un telenotícies sense so en un restaurant de menú del dia, cigaló de rom Pujol i escuradents. Als 15 segons del debat, Jordina Bringué ja ha mostrat l’oposició de la seva formació al laboratori. Jean-Michel Armengol l’ha obviat en la seva primera intervenció mentre que Berna Coma es dirigeix als «ordinencs i ordinenques» presentant una candidatura plural i fent un reconeixement a l’exministre de Salut, Joan Martínez Benazet per la gestió de la pandèmia. Bringué aposta per la diversificació econòmica i Armengol es queixa per l’augment dels preus dels productes bàsics En l’apartat econòmic, Bringué aposta per la diversificació econòmica, Armengol es queixa per l’augment de preus dels productes bàsics i Coma assegura que en el seu programa tenen respostes a la majoria de problemes, fins i tot a l’habitatge, un tema que preocupa als altres dos candidats. «Nosaltres hem fet l’esforç d’aprovar la llei de sostenibilitat econòmica i el partit socialdemòcrata es va aixecar i va marxar», indica la candidata demòcrata. Bringué opina que a la parròquia li falta dinamisme i que cal fer «atraccions turístiques». Armengol critica el Govern per haver governat sense previsió i que ja s’han repartit les cadires, una cosa que Coma nega. Pel que fa a l’habitatge, reconeix que és un tema complicat i fa esment a la col·laboració pública i privada. Bringué opina que «fa cinc anys que es veia a venir el problema de l’habitatge». Proposa una reunió amb el comú d’Ordino per saber els pisos que estan buits a la parròquia, localitzar els propietaris i mirar de posar-los al mercat de lloguer. Coma argumenta que els pisos buits acostumen a ser segones residències i que serà difícil posar-los al mercat. «La inversió estrangera a l’habitatge es gravarà amb una taxa finalista», afegeix. Els candidats socialdemòcrata i d’Andorra Endavant coincideixen en assenyalar que no s’està fent prou per a la gent gran. Coma recorda que sempre han estat al costat de la gent gran amb l’augment de les pensions mínimes. «Una família amb una pensió de 500 euros mensuals no pot fer res», es lamenta Bringué. L’augment del preu de l’electricitat oposa Armengol i Coma fins el punt que aquesta es veu obligada a dir: «Deixi’m acabar!». El primer deia que hi havia hagut una pujada i la segona que no, per acabar acceptant «que ha augmentat però no com en altres països». Aposta per continuar donant suport a l’agricultura i a la ramaderia En el terreny parroquial, Coma anuncia que continuaran apostant pel sector de la ramaderia i de l’agricultura, com Bringué qui recorda que «els ramaders són els jardiners de les nostres muntanyes». Armengol defensa la protecció del paisatge «una cosa que no s’ha fet i que obre la porta a les construccions com les del laboratori Grifols. Deixeu que hi continuin les vaques del Saboyano!». Vaja, que pel socialdemòcrata, l’edifici en aquell prat seria com posar un menjador d’Ikea a la Casa Museu Areny Plandolit. Coma diu hi podran conviure, que no és un laboratori P3 i que el risc és zero. Bringué esmenta l’experimentació animal i que hi pot haver contaminació, a més de les despeses que suposarà. La demòcrata ofereix una visió del laboratori molt filosòfic, quasi romàntica, a l’estil de pel·lícula ‘Un monstre em ve a veure’, una qüestió que per Armengol i Bringué és més aviat ‘Alien, el vuitè passatger’. A la candidata d’Andorra Endavant li provoca més inquietud que Alejandro Sanz cantant allò de «soy yo, o me abres la puerta o entro por la ventana de tu alma». Exhibeix un gràfic del projecte i Armengol ironitza que «potser un dia tindrem un segell de qualitat de les vaques del Saboyano» amb denominació d’origen Grifols. I Coma («senyora Berna» per Bringué) que ha agafat el tema Grifols amb les mateixes precaucacions que Frodo Bolson portant l’anell únic a la montanya del destí a ‘El senyor dels anells’, obre el tema cultural. Armengol compara el govern amb el Titanic A aquella hora, el cervell dels telespectadors ja deuen ser com una amalgama dels catàlegs de Netflix i d’Ikea. Sort que el cervell humà és capaç d’escoltar a la cua de la caixa d’un supermercat, abans de les festes de Nada,l ‘Mi burrito sabanero’ trenta cops sense patir aparents lesions neuronals mentre al nas li arriba la fragància de Varon Dandy de l’home de davant amb un «perfume genuinamente varonil», i ha de frenar la padrina de darrere que, innocentment, exerceix el seu dret inalieanable de situar-se a qualsevol alçada de la cua. A la cloenda, Armengol compara el govern amb el Titanic «amb l’orquestra que tocava mentre el vaixell s’enfonsava» i diu que l’aliança socialdemòcrata és el canvi. Coma promet polítiques solidàries que posaran les persones al centre i Bringué també s’atorga el poder del canvi. Com escrivia Azorín «s’ha parlat molt, però en realitat no s’ha explicat gaire cosa». Sempre és millor, però, que no dir ni mu.