L’educació, la llavor d’una societat forta

Quan viatgem pel mon i visitem països que tenen menys recursos que nosaltres, ens adonem de la importància de l’educació. Sense aquest pilar, les societats no poden progressar ni econòmicament ni socialment. La pandèmia del Covid-19 va posar de manifest el què succeeix quan les escoles tanquen temporalment i els més joves s’han de quedar a casa. Segons un estudi de l’UNESCO, el 91% dels estudiants del mon, 1.500 milions de nens i joves es van quedar sense escola. Tal com va dir l’Audrey Azoulay, directora general de la UNESCO, vam evidenciar que l’educació és un bé públic mundial; que l’escola no sols és un lloc d’aprenentatge, sinó també un lloc de benestar, protecció, nutrició i emancipació. Per a molts d’ells, les seves vides van canviar dràsticament. Molts dels progressos aconseguits amb grans esforços es van veure interromputs. Durant aquest confinament vam observar que estava en perill la consecució de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 4 (ODS 4) de les Nacions Unides, que busca assegurar una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom per a tothom. Les mesures preses pels diferents països van posar en evidència les desigualtats existents en l’accés a les tecnologies i la connectivitat, que han afectat especialment a les persones més vulnerables. La crisi econòmica derivada de la pandèmia també ha afectat la despesa pública en educació, amb possibles retallades pressupostàries que poden afectar negativament la qualitat i la cobertura de l’educació. Per a fer front a aquesta situació, és important que els governs i les organitzacions internacionals intensifiquin els seus esforços per garantir l’accés a l’educació a totes les persones, especialment les més vulnerables. Cal promoure la inversió per millorar la qualitat de l’ensenyament i assegurar que totes les persones puguin tenir accés a una educació inclusiva i equitativa, independentment de les seves circumstàncies. Aquest és el principal objectiu de la campanya que Mans Unides Andorra que celebra cada any. Molts dels projectes que demanen la nostra ajuda estan vinculats a l’educació. Aquest és el cas de la nostra col·laboració amb ACOES Hondures, organisme que té per objectiu l’accés a l’educació́ secundaria dels joves de les comunitats rurals empobrides d’Hondures. «És important que els governs i les societats de tot el món posin èmfasi en la millora de l’educació, invertint en infraestructures educatives, en la formació dels professors i en la implementació de programes educatius innovadors; accions que permetin als ciutadans més vulnerables accedir a millors oportunitats laborals i adaptar-se als canvis» Els estudis fets per la UNESCO (UIS Data Centre) mostren que gràcies a la inversió pública i als programes dels organismes internacionals, la taxa d’escolarització dels més joves ha anat augmentat considerablement des dels anys 70. Observem que els països amb la taxa d’escolarització més baixa estan situats a l’Àfrica subsahariana, per sota del 30% per als nens amb l’edat d’anar a l’escola primària. Els països amb la taxa més alta són Canadà, Singapur i el Regne-Unit amb més del 99,90% (escola primària). Pel que fa a l’ensenyament secundari, la millor taxa d’escolarització la trobem a Kazakhstan (99,85% al 2016), a Irlanda (99,76% al 2016), i tristament només un 10% en molts països de l’Àfrica subsahariana. A Hondures, podem recollir que el nivell d’escolarització a primària voreja el 80%, mentre que l’escolarització secundària frega el 45%. Es calcula que al mon, uns 260 milions de nens no assistien a l’escola al 2018 (una cinquena part de la població mundial de nens en edat escola). D’altra banda, és important fixar-nos en la part del PIB o del pressupost públic que dediquen els estats a l’educació. Segons les dades del Banc Mundial corresponents a l’any 2020, els tres països amb les despeses públiques més altes en educació com a percentatge del PIB són Cuba: 13,2%, Dinamarca: 8,7% i Noruega: 7,6%. Espanya hi va dedicar un 4,6% i França un 5,5% del PIB 2020. Aquí a Andorra, el Govern preveu per al 2023 unes despeses en educació d’uns 75 milions (13% del pressupost), i segons les previsions aquestes representarien un 3 % del PIB del 2023. Caldria afegir la despesa feta pels govern francès i espanyol que també contribueixen a l’educació del país. És cabdal destacar que les despeses en educació no només depenen del percentatge del PIB que els governs destinin a aquesta àrea, sinó també de la qualitat i eficiència de les inversions en educació que es realitzen. És palès que les desigualtats en educació tenen un impacte directe en el desenvolupament individual i col·lectiu. Sense una educació de qualitat els individus no poden adquirir les habilitats i coneixements necessaris per afrontar els reptes de la vida, ni tampoc poden desenvolupar la seva personalitat ni créixer com a persones. Així doncs, és important que els governs i les societats de tot el món posin èmfasi en la millora de l’educació, invertint en infraestructures educatives, en la formació dels professors i en la implementació de programes educatius innovadors; accions que permetin als ciutadans més vulnerables accedir a millors oportunitats laborals i adaptar-se als canvis. Si perseverem i treballem creant sinergies entre els governs, el sector privat, la societat civil i la ciutadania contribuirem a eradicar la pobresa i assegurar la prosperitat per a tots. Per aquesta raó, amb un petit gest i a través de la campanya 12×12 des d’Andorra podem contribuir a l’escolarització dels nens més vulnerables que viuen en les zones rurals d’Hondures finançant la matrícula escolar, subvencionant la compra dels llibres escolar. Enviant un SMS al 608 amb la paraula MANS, posem el nostre granet de sorra en l’educació dels més petits.