MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

L’arqueòleg del ‘Ball del porrer’

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

La part musical, va anar a càrrec del mestre Joan Roure i Jané, el qual a partir de la melodia recollida pel mestre Joan Tomàs, en va fer la instrumentació. Aquesta dansa la va presentar l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella, el 8 d’agost del 1982, amb motiu de la festa major d’Andorra la Vella. El porrer es ballava antigament a Sant Julià de Lòria la tarda del diumenge de Carnestoltes i possiblement també a altres parròquies com el ‘Ball dels cònsols’ que era interpretar pels dos mandataris. El del porrer, era un ball d’iniciació i introducció del jove a la societat adulta. El ballaven els fadrins, disposats en renglera, que eren cridats pel porrer, un personatge vestit amb un capot de color verd i amb un barret d’ales planes, que sostenia a la mà dreta una gran porra repenjada a l’espatlla. El porrer interpretava amb cada fadrí uns punts de ball de ritme molt viu. Després de ballar es berenava i seguidament es ballava el ball de parelles, però només podien ballar-lo els nois que prèviament havien ballat amb el Porrer. Aquest restava com l’amo de la plaça i armat amb la seva porra posava ordre si calia. El porrer també existeix a la població catalana de Monistrol de Monserrat. La seva funció a la ballada del ‘Bo-Bo!’, és la d’inaugurar-la, la de donar-li inici, com a Sant Julià; el personatge s’embolcalla d’un aire gairebé sacerdotal. A Sant Julià, el porrer inaugurava les ballades del diumenge de Carnestoltes, tot dansant el primer ball, el del porrer, en què, com a Monistrol, actuava de ballaire en cap. En aquesta dansa, el porrer feia sortir a puntejar al seu entorn tots els fadrins que després prendrien part en els altres balls de parella. Les ballades no podien començar sense aquest ball, i només podien participar de les altres danses els fadrins que prèviament s’havien adherit al ‘Ball del Porrer’. En el ‘Bo-Bo!’ de Monistrol, les dones, dansen entorn de l’home, tot seguint-lo, o prenent-lo com a centre.