MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

L’ansietat és el principal problema dels adolescents atesos al CRAC durant el 2022

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Blanco visita l’espai del Rusc, situat a les oficines de l’Estadi Comunal Joan Samarra, cada dimecres per xerrar, escoltar i orientar els joves o els pares i mares que ho sol·licitin. Aquest servei es va posar en marxa l’any 2016 i segons ha explicat la cap d’àrea del departament de Joventut del comú de la capital, Patty Bafino, des de la posada en funcionament s’han atès una mitjana de 25 persones cada any i la meitat s’han derivat al servei de salut mental del SAAS. Si ens fixem en el 2022, es van atendre 29 consultes amb 12 joves diferents d’entre 12 i 18 anys, és a dir, que cada usuari va fer dues intervencions. D’aquests, vuit es van derivar al Servei d’Andorrà d’Atenció Sanitària. Alguns dels casos atesos poden ser derivats de situacions d’assetjament escolar, tot i des del CRAC no s’ha hagut d’activar cap protocol La psicòloga infantojuvenil del CRAC ha volgut deixar clar que «no aborden patologies sinó que és un espai d’acolliment de joves i les seves preocupacions i dubtes». Les derivacions al servei de salut mental es fan bàsicament «per trastorns afectius, és a dir, preocupacions sobre l’ansietat o l’estat d’ànim». En aquest sentit, remarca que després es pot acabar diagnosticant la patologia o no. Blanco assegura que «l’adolescent que ve al servei es nota que té ganes de parlar a diferència de quan els atenem a l’hospital i que venen a demanda de la família». Yolanda Blanco remarca que «el bombardeig d’estímuls de pressió també afecta als joves i penso que van molt carregats i això els hi provoca estrès i ansietat». De fet, en alguns casos atesos posa en relleu que «poden ser derivats d’haver patit assetjament escolar, tot i que no hem hagut d’activar protocols». La majoria de les persones que acudeixen al servei són noies. En aquest sentit, l’any passat dels 12 adolescents tractats, 8 eren del sexe femení. TRASTORNS ALIMENTARIS Una altra de les preocupacions exposades fa referència als trastorns alimentaris i són, bàsicament noies que ho han exposat. Blanco diu que hi ha alguna persona que ho té més identificat. «La pressió social de la dona a les xarxes socials que és com un aparador de cossos i els estereotips influeixen molt», ha subratllat.