MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

L’allargament de concessió només permetrà Ensisa recuperar el 58% de les pèrdues de la Covid

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Tal com havia avançat Altaveu, la proposta fa que Ensisa pugui seguir explotant les pistes de Canillo 15 anys més. La concessió acabava, fins ara, el 2039. Ara, ho farà el 2054. La demanda segueix el que establia la disposició addicional segona del pressupost del 2022 i ha estat validada per unanimitat. Durant la sessió, el cònsol major, Francesc Camp, ha explicat les xifres incloses en la petició. Així, Ensisa assegura que la pandèmia -tant pel tancament abans d’hora de la temporada 2019-20 com pel fet que la 2020-21 gairebé no es va poder rebre esquiadors estrangers- va provocar a la societat unes pèrdues de 17,7 milions d’euros. Una xifra que, segons els informes presentats, requeriria més temps per recuperar-se. [related:articles:1] La llei, però, establia que l’allargament havia de ser, com a màxim, del 20% de la durada de la concessió. I, en el cas de les pistes canillenques, aquesta era de 75 anys. Per tant, el límit quedava en 15. Al llarg d’aquest temps de gestió extra, segons Camp, es calcula que Ensisa només podrà recuperar 10,3 milions. Així doncs, només el 58% del que es va perdre per culpa de la crisi de la Covid-19. La mesura ha comptat amb el suport de tot el consell de comú. Des de la minoria, Albert Torres ha posat en relleu que «Ensisa ha de poder recuperar el perdut; és bo per a la societat i per a la parròquia». També s’ha mostrat esperançat que, al final d’aquest temps, «pugui recuperar més diners». MÉS ANYS A FEDA PER LA CENTRAL DE COGENERACIÓ En canvi, sí que hi ha hagut divergència a l’hora de validar la modificació del conveni signat el 2012 per cedir a FEDA el terreny on es va construir la central de cogeneració. El comú vol que la xarxa s’ampliï a altres zones, com ara la part baixa del Tarter, Ransol o el casc antic de Soldeu. FEDA preveu que això suposi una inversió superior als cinc milions i va demanar més anys de concessió del terreny per poder amortitzar-la. D’aquesta forma, el canvi allarga en 20 anys la cessió del terreny, que actualment acabava el 2042. A banda, modifica el cànon que paga FEDA. Passa del 5% al 3% i a 0% els anys ampliats. Justament, aquest punt és el que ha provocat l’oposició dels consellers d’Objectiu Comú. Torres ha denunciat que «la parròquia no guanya res, al contrari». Fins i tot ha acusat la majoria de «submissió al Govern de DA i a FEDA». Per això, han votat en contra. El cònsol, Francesc Camp, ha defensat, en canvi, que el nou conveni no suposarà una disminució d’ingressos per a la corporació, ja que la davallada del cànon es compensarà amb l’entrada de nous clients que generaran més ingressos. «Hem de defensar els interessos dels ciutadans i com més hi hagi connectats a la xarxa de calor, millor, i també millor pel medi ambient. És un bon acord», ha manifestat. També ha remarcat que «fa mesos que negociem» i, per tant, «si ens haguéssim sotmès, hauríem signat fa un any».