MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Ladis Baró segueix donant volts al ministeri de ‘supervisió episcopal’, Justícia… Interior li sobra

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

El ministeri que s’ha proposat a Baró és una altra pedra angular en el projecte d’Espot per a la propera legislatura. Relacions Institucionals s’ha de fer càrrec del seguiment, especialment, del Copríncep mitrat, de la seva successió i d’allò relatiu al procés de despenalització de l’avortament i la implicació que això pugui tenir en les relacions amb el Vaticà. Aquesta part, han admès fonts properes a l’expresident del grup parlamentari demòcrata durant dues legislatures, motiva moltíssim Baró. Si s’hagués pogut segregar Justícia d’Interior i que aquest segon departament pogués annexionar-se a alguna altra àrea, Ladislau Baró ja hauria donat segurament el seu acord. «Hi ha estones que ho veu clar i d’altres que no», han indicat les fonts consultades, que han reconegut que qui va ser un dels impulsors del projecte demòcrata, després de donar-hi tombs, té clar també que per les dimensions i les maneres de fer andorranes Interior i Justícia han d’anar de bracet. «Hi ha estones que ho veu clar i d’altres que no», indica l’entorn de l’expresident parlamentari demòcrata que té clar, malgrat tot que per les dimensions i les maneres de fer andorranes Interior i Justícia han d’anar de bracet En el transcurs d’aquesta setmana, Baró ha de donar una resposta. No hi ha una data límit, però qui va ser un dels pares de la Constitució té clar que la decisió no pot ser ‘in eternum’. De fet, una vegada quedi constituït aquest dimecres el Consell General i designat Carles Enseñat síndic general amb Sandra Codina de segona molt probablement, tot el procés de tria de ministres, o de les dotze persones que han d’acompanyar Xavier Espot a l’executiu, s’accelerarà. Sembla clar que en cas d’un ‘sí’ de Ladislau Baró a la proposta rebuda -estirar les costures de la Constitució que va ajudar a parir és una de les atraccions que veu qui va ser ministre d’Educació just en l’etapa anterior de l’aprovació de la Carta Magna- voldria tenir com a número 2 del ministeri o bé l’actual secretari d’Estat Joan León o qui es perfilava com a ministra d’Interior i Justícia aquesta propera legislatura, la fins fa poc consellera general Ester Molné. Raül Ferré, Jordi Torres i Trini Marín, que cada vegada sembla més clar que encara que no ho vulgui del tot haurà de continuar assumint la cartera de Funció Pública, semblen fixes al gabinet ministerial. Els canillencs Guillem Casal i Mònica Bonell també apareixen a les travesses. Igual com hi ha ministeris que ara mateix no semblen tenir cap propietari clar. Ni clar ni fos. Ara mateix, Afers Exteriors i Finances estan orfes del tot. I Educació o Cultura i Esports tampoc no tenen inquilí clar. Però en aquest cas, o per Afers Socials, Bonell apareix com a comodí.