MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

La tramitació judicial de la impugnació electoral es complica

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

La demanda interposada a tenor de l’article 41.1 de la Constitució per part de l’advocat i elector Emili Campos havia recaigut inicialment -una manera de fer habitual en aquests procediments, especialment abans que es promulgués el Codi de procediment civil- en el batlle de guàrdia. Però aquest s’ha declarat incompetent en considerar, segons les fonts de manera encertada, que aquest procediment pertoca afrontar-lo al president del Tribunal de Batlles. I cap allí s’hauria remès, suposadament, per enviar-lo al torn i que es designi quin jutge de primera instància ha de tramitar la qüestió. [related:articles:2] Novament, però, les fonts consultades han indicat que és segons estableix la llei el president del Tribunal de Batlles qui ha de dirimir aquest tipus de procediments. I si per president del Tribunal de Batlles s’ha d’entendre el president de la Batllia, David Moynat, aquest en principi tampoc no podria actuar perquè va intervenir en el procés electoral, essent un dels encarregats de portar fins a un comú els sufragis i, allí, fer el bolcat a les urnes i el punteig posterior. De fet, la qüestió va molt més enllà, perquè possiblement cap dels batlles que van intervenir en el procediment del vot judicial, d’alguna manera o altra, hauria de poder dirimir ara sobre la qüestió. O així almenys ja ho advertia Campos en la seva demanda. En efecte, en el segon altressí de l’escrit al qual ha tingut accés l’Altaveu, el demandant exposa que «a l’empara de l’article 73 de la Llei qualificada de la Justícia en connexió amb la disposició final tercera de la llei 24/2018 del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil, aquesta part considera que els batlles que han participar d’una manera o altra en la tramitació del vot judicial durant les darreres eleccions generals incorren en la causa d’abstenció prevista en el supòsit de l’article 73 g) en tenir un interès directe o indirecte en el procés motiu pel qual seria convenient que els mateixos s’inhibissin en el marc d’aquesta causa». [related:articles:1] No són pocs els batlles que han participat, d’una manera o altra, més o menys activament, en el procés del vot judicial. Només per la parròquia d’Andorra la Vella, circumscripció per la qual va votar Emili Campos, el dia de la jornada electoral es van desplaçar fins al Centre de Congressos de la capital tres batlles diferents. Però van ser molts d’altres els que es van repartir per la resta de parròquies del Principat per dur a terme el preceptiu control.