MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

La tempesta borsària enfonsa la rendibilitat de la ‘guardiola de les pensions’ al 2022

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Certament, com que les fluctuacions dels mercats són tan accentuades, aquest primer trimestre del 2023 han fet modificar els resultats del 2022. Però si bé el gener i el febrer havien servit perquè el fons recuperés una part de la seva rendibilitat (l’increment dels interessos, per exemple, ha estat clau aquests primers compassos de l’any), és clar que la crisi bancària internacional que hi ha hagut aquest mes de març tornarà a portar la ‘guardiola de les pensions’ pel camí del pedregar. La cartera d’inversions ha disminuït en 113,24 milions d’euros que surten de la variació negativa de valor de la cartera registrat durant el 2022 per un total de 145,15 milions d’euros als quals se’ls ha de restar els 31,92 milions d’euros dels excedents de la branca jubilació Segons el tancament comptable del fons del 2022, que l’organisme de la CASS ja té però encara no ha fet públic, la cartera d’inversions el darrer dia de l’exercici passat ascendia a 1.472,5 milions d’euros. La cartera d’inversions ha disminuït en 113,24 milions d’euros que surten de la variació negativa de valor de la cartera registrat durant el 2022 per un total de 145,15 milions d’euros als quals se’ls ha de restar els 31,92 milions d’euros de transferències de la CASS corresponents als excedents de la branca de jubilació. Com s’explica en l’informe que el FJR de la CASS farà públic en breu, «la variació del valor de la cartera d’inversions en un any és el resultat de certs increments de valor i altres decrements». Concretament, el valor de la cartera s’ha incrementat durant el 2022 en 12,94 milions provinents per una banda de les rendes netes de l’explotació dels immobles en cartera una vegada dotades les corresponents amortitzacions i, d’altra banda, de les rendes en forma d’interessos i dividends generats pels actius en cartera durant el 2022. Mentrestant, els decrements de valor durant l’any són fruit dels costos de gestió, dipositaria i altres costos transaccionals dels actius financers per valor de 2,08 milions d’euros; les pèrdues realitzades per venda o amortització de títols en cartera durant l’exercici per valor de 29,27 milions d’euros i, finalment, pel decrement del valor de realització de la cartera d’inversions entre el tancament del 2021 i el 31 de desembre del 2022, el qual és «una pèrdua latent que fruit dels criteris comptables aplicats minora el valora de la cartera d’inversions del fons a la referida data per un import de 126,75 milions d’euros». El fons de reserva que actualment presideix l’exministre de Finances Jordi Cinca, per norma, hauria de batre, quant a rendiment, l’índex de l’IPC, el cost de la vida. Certament, els responsables del FJR destaquen sempre que aquesta ‘obligatorietat’ legal no és tan important d’exercici en exercici sinó a mitjà termini. El -9,31% d’aquest passat 2022 és rècord negatiu, com a mínim, en els darrers deu anys. El 2018 es va donar l’única rendibilitat negativa (-4,12%) del període esmentat. En l’altre extrem, el 2019 la rendibilitat del fons va ser del 8,67%. Segons l’informe que s’està acabant de cuinar, les dades de rendibilitat dels darrers deu anys mostren que el FRJ ha assolit una rendibilitat per sobre de l’IPC d’Andorra, mentre que les dades dels darrers cinc anys la rendibilitat se situat per darrera del cost de la vida al Principat.