MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

La recuperació econòmica enfila a nivells rècord el nombre de permisos de residència en vigor

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Així es pot constatar si s’analitzen les dades fetes públiques aquest dilluns pel departament d’Estadística. Entre les diferents autoritzacions en vigor a 31 de desembre sumaven 55.052, el que representa més de 4.000 més que les de finals del 2021. Llavors, n’hi havia 50.984. Per tant, el salt és del 8%. Es tracta de la dada més elevada des que Estadística té registres. Per exemple, el 2018 i el 2019, anys previs a l’esclat de la pandèmia del coronavirus, la xifra havia quedat per sota: 49.225 i 50.468 permisos en vigor respectivament. Hi va haver un descens el 2020, justament a causa de la crisi sanitària (46.779). Des de llavors, la dada no només s’ha recuperat, sinó que s’enfila a nivells rècords. A això ho contribueixen principalment dos factors. Per un costat un ús intensiu del sector econòmic de la quota de temporada d’hivern. S’han contractat més treballadors que mai per a la campanya de neu. A 31 de desembre, fins a 5.904 -dada que encara augmentaria més al llarg del primer trimestre del 2023-. És a dir, uns 2.000 més que l’hivern del 2021 (3.962). L’augment és d’un 49%. Per un altre costat, també s’han continuat atorgant permisos de residència i treball dins la quota general, gent que ve, a priori, a instal·lar-se de forma permanent al país. Si a 31 de desembre del 2021 hi havia en vigor un total de 36.159 autoritzacions, a finals del 2022 la xifra havia pujat fins a les 37.603. Per tant, un 4% més. De fet, amb menys o més força, l’evolució és a l’alça en gairebé tots els tipus de permisos, des dels únicament de residència (+5,5%) als fronterers (+6,5%). També creixen un 21,8% les autoritzacions temporals per a empreses estrangeres. És a dir, aquelles que algunes societats estan fent servir per portar treballadors subcontractats.