MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

«La presidenta ha actuat amb venjança i traïdoria i no penso tolerar el linxament públic»

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Crespo lamenta que aprofitant el convit per la Nit de la Moto «pugui fer una carta on segueix insistint en fer-me fora» i, això sí, explica que «no era correcte» com es va introduir el debat en l’assemblea per «una qüestió de mala interpretació dels estatus». «El que va fer no era correcte perquè va actuar amb traïdoria i venjança i humiliant-me públicament». «Si haguessin volgut que plegués el que tocava era dir-m’ho i parlar-ho», exposa el de moment destituït vicepresident, que si s’impugna l’assemblea haurà de tornar a ser rehabilitat en el càrrec. [related:articles:1] Xavier Crespo explica que la manera de fer «no va ser una distracció; va ser una decisió d’elles», en referència tant a la presidenta com a la vicepresidenta Laia Clascà. «Havien de ser conscients de tot plegat i si no ho van ser això posa en dubte la seva legitimitat per estar al càrrec. No estan capacitades per tirar endavant una federació» atès que la seva actuació «deslegitima absolutament la seva tasca». Hores d’ara està a l’espera de què passa els propers dies partint de la base que bona part de la junta directiva -una quinzena de persones- té clar que Gallego i Clascà no han obrat bé, diu. «No sé on són les traves que diu la presidenta que li poso. Si ser crític és posar traves vol dir que no es pot dir res» El fins fa poc vicepresident de l’FMA, que espera tornar al càrrec però que tampoc es pensa fer mala sang -«si s’acaba creant una fractura important a la junta més val que pleguem tot i que es comenci de zero», diu- alhora que deixa clar que «no sé on són les traves que diu la presidenta que li poso. Si ser crític és posar traves vol dir que no es pot dir res», manté Crespo, que lamenta que a Gallego li «interessen coses absolutament banals» i, per exemple «encara no s’ha fet res per preparar el Trial GP del juny, que tant important és per a Andorra». [related:articles:2] Crespo, que ha deixat clar que «la meva voluntat era ajudar, donar un cop de mà i aprendre, perquè la meva passió sempre han estat les motos i per la meva dedicació professional a la medicina no he tingut el temps que voldria i ara sí que em puc permetre» (camí de la jubilació ha reduït la seva activitat professional), reconeix que «sóc crític». I «per això crec que s’ha de justificar, per exemple, en què s’inverteixen els diners tenint en compte que en part són diners públics». Considera que es gasten diners amb el que no toquen quan el que s’ha de fer és «invertir en els pilots».