La Policia rep 117 denúncies per frau amb targetes durant els tres primers mesos de 2023

«Des que existeixen les targetes s’han anat detectant cada any usos fraudulents», assegura el sergent cap del grup de delictes socioeconòmics de l’Oficina Central Nacional de moneda falsa. Malgrat això, aquestes accions no es porten a terme a Andorra, o almenys no es té constància que sigui així. «Habitualment són persones que han anat a viatjar i els han copiat les dades de les targetes, per fer pagaments online posteriorment, o persones a l’entorn del país que han comprat a negocis en línia i s’han adonat dels càrrecs als seus comptes», remarca el sergent. Les xifres d’aquest any s’han mogut sempre entre les 400 i les 500 denuncies en aquest sentit. Tot i això, el sergent remarca que el 2022 va haver-hi «un petit repunt», quan es van rebre 491 avisos per aquests usos fraudulents de les targetes bancàries. Durant els tres primers mesos de l’any, fins a final de març, s’han cursat 117 denúncies, amb un perjudici de 66.000 euros. El perjudici econòmic, però, en comparació amb períodes anteriors, va ser menor. Concretament, de 270.000 euros. Durant el 2020, i tenint en compte que es va recomanar prescindir del metàl·lic i realitzar els pagaments en targeta, es van tenir 475 denúncies i un perjudici de 227.000 euros. «En aquest cas, majoritàriament, estem parlant de persones de les quals s’han clonat les dades», assenyala el sergent. Durant el 2021 va haver-hi una baixa en el volum de denúncies, baixant fins a 318, però el perjudici econòmic va ser superior, de 291.000 euros. Rebent el missatge per cada pagament «pots controlar si has estat tu amb la teva targeta o si algú ha vulnerat les teves dades i automàticament pots bloquejar la targeta» Malgrat això, no s’entén com a què aquests delictes estiguin a l’alça, «s’han anat mantenint més o menys igual». Perquè aquesta xifra es redueixi i que es faci un ús més segur de les targetes bancàries, el sergent recomana activar els avisos per missatge quan es fa un pagament. Gairebé totes les entitats ofereixen aquesta opció, «així pots controlar si has estat tu amb la teva targeta o si algú ha vulnerat les teves dades i automàticament pots bloquejar la targeta». Així mateix, és aconsellable identificar-se amb el document d’identitat, «per verificar que el titular ets tu». És molt important, també, «no perdre de vista la teva targeta». Una de les principals fonts d’usurpació de dades és la compra a comerços en línia. En aquest cas, el sergent recomana fer servir pàgines que es pugui comprovar que son segures. El PIN de la targeta, a més, és molt important. A través de les webs mai s’ha de donar. Però, també, la combinació és clau per evitar fraus. «S’ha d’evitar que els números es repeteixin», remarca el sergent. Aquestes accions son importants en el moment de fer la reclamació, «si algú ha accedit al teu codi PIN és que no has pres les mesures de seguretat corresponents, i si és per targeta, per banda o per introducció manual dels números és més discutible». LA MONEDA I ELS BITLLETS FALSOS, MENYS UTILITZATS La pandèmia, com s’ha assenyalat, ha implicat que es recomani l’ús de targetes. O, almenys, així va ser durant el punt més àlgid. Per tant, això ha provocat que la utilització de diners en físic baixi i, per tant, «que la moneda falsa sigui menys utilitzada, així com els bitllets, i que vagi decreixent». L’agent de policia major coordinador de l’Oficina Central Nacional de moneda falsa remarca, però, que «se segueixen trobant al mercat, i no pinta que tingui una finalització». A Andorra, però, assegura que les xifres «son residuals respecte a la zona euro». A nivell europeu, el perjudici econòmic del 2019 va ser de 560.000 euros. Extrapolat al Principat, el mateix any va ser de 10.000 euros. Aquest any, per exemple, el perjudici és de 2.800 euros, «la tendència continua a la baixa». L’agent, però, avisa que «un bitllet fals és molt fàcil que ens el puguin colar a qualsevol ciutadà que no tingui un mínim de coneixement». Sobretot, amb els bitllets fantasia, que és una tipologia que s’ha donat especialment aquests darrers anys, a partir del 2019. Es tracta d’una tipologia que va néixer a Europa i son denominades «reproduccions il·lícites». Van entrar al mercat amb molta força quatre anys, «i es continuen trobant fins i tot a Andorra», assegura l’agent. Els bitllets falsos més simples són més senzills de detectar, però en el cas dels bitllets fantasia, la cosa es complica per als ciutadans. «Es van afegir mesures de seguretat perquè es va arribar a aconseguir imitar o falsificar els bitllets bastant bé», indica l’agent. Per exemple, a la zona de l’holograma el tacte ja no és el mateix. El tipus que més es falsifica és de 20 i de 50 euros, «perquè és el que tothom fa servir a qualsevol comerç». A nivell d’Andorra, la zona on més es detecten bitllets falsos és el Pas de la Casa. El motiu principal, segons assegura l’agent, és la proximitat amb França, que és «el país on es detecta més moneda falsa en circulació». A partir d’aquí, zones més concretes són, per lògica, Andorra la Vella o Escaldes. Principalment, «perquè és l’eix comercial i té més moviment».