MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

La magistrada Alexandra Cornella entra en la travessa per a la fiscalia general

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Hi ha alguns sectors de la judicatura del país -i també de l’òrbita política, que al final el fiscal general és una proposta del Govern- que tampoc no veurien gens malament tornar a recuperar qui ja va ser fiscal general de l’Estat andorrà abans del 1994 al 2006, quan va ser substituïda per Robert Ampuy, Assumpta Pujol Ribera, que integra actualment l’equip de la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que ha estat una de les dues fiscals del ‘cas Laura Borràs’. Però qui ara -i encara falten dies per al relleu- té més números per ser designada és l’esmentada Alexandra Cornella, fiscal adjunta durant més de dotze anys. Dels membres actuals de la fiscalia, en principi no hi ha cap dels fiscals adjunts que pugui assumir el repte. Borja Aguado és el deixeble clar d’Alberca, però no compleix un requisit legal, haver renovat almenys una vegada dins de la judicatura en el cas de ser intern. L’única possibilitat factible, indiquen les fonts, seria Iván Alís. D’aquí que les fonts consultades tenen clar que el recanvi per a la fiscalia general hauria de sortir de fora de l’actual equip del ministeri públic. I, en aquest sentit, es posa l’ull en dues antigues components del ministeri fiscal: Carolina Bailén, ara magistrada al Tribunal de Corts, i la citada Alexandra Cornella. Les fonts consultades han assegurat que el nom que entra en les travesses és la magistrada del Superior. Com Bailén, van iniciar les seves actuals destinacions el darrer quadrimestre del 2020, després que la seva incorporació a les places que havien assolit per mèrits es retardés uns mesos des de la designació, Cornella, que va iniciar la seva carrera professional com a advocada en un despatx del país, es va incorporar a la fiscalia el 2007 i, en conseqüència va renovar en dues ocasions, encara que la darrera ja en vistes a fer el salt a una altra instància en aquest cas, judicial. El canvi que hi ha d’haver a la fiscalia -que també caldrà veure com s’enfoca des del futur ministeri de Justícia i Interior- no serà l’únic que hi haurà d’haver en el tram final de l’any. CSJ I TRIBUNAL DE CORTS També s’ha de renovar el Consell Superior de la Justícia. I, en aquest cas, l’actual president, Enric Casadevall, no pot optar a renovar el càrrec. Qui més números té ara mateix per assumir aquest lloc per designació del síndic general és el fins ara ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell. L’altre organisme judicial que ha d’experimentar canvis notables és el Tribunal de Corts. D’entrada amb la jubilació de Josep Maria Pijuan. Però és que amb més o menys temps el seguiran Jacques Richiardi, Enric Anglada i Concepció Barón, tots amb el mandat professional pràcticament vinculat al terme del judici del ‘cas BPA’. En funció de com es proveeixin les places que aniran quedant vacants del Tribunal de Corts, que segurament acabarà sent presidit per Anna Estragués, podria molt ben ser que hi hagi molt moviment a la primera instància judicial del país, a la Batllia. I és que, en principi, dos de cada tres llocs vacants han de ser ocupats per persones de nacionalitat andorrana. I s’espera que alguns batlles vulguin optar a les places.

Puede que te hayas perdido