MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

La inversió estrangera ‘fictícia’ ha contribuït a treure pisos de lloguer del mercat i encarir-los

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

El sector immobiliari és conscient que aquest és un dels grans mals en relació amb el mercat de lloguer. I els que són més conscients de la problemàtica, reclamen mesures legals per tal que s’impossibiliti a un inversor estranger el lloguer d’un pis per establir-hi el domicili social del seu negoci. Hi ha els inversors que no fan res més, pràcticament, que tenir el negoci a Andorra com si d’una bústia fiscal es tractés. No tenen cap intenció de tenir un local obert al públic i, a més, no necessiten grans coses. Només un domicili i res més. Això sí, que els serveixi per fer-hi estada els dies justos -que no els legals, això és una altra cosa- si convé. Aquest escenari suposa que una part del mercat de lloguer se’n vagi a un tipus d’ocupant que no hauria de ser el desitjat pel normal funcionament del mercat però que ho acaba sent perquè no sol comportar cap problema al gestor immobiliari o al propietari i, a més, sempre està disposat a pagar una mica més del que seria l’estricte llogater local. I és que a nivell de controls, els responsables d’Immigració solen ser més estrictes alhora de renovar permisos si es troben determinats residents -els inversors- abonant rendes immobiliàries especialment baixes. D’aquí, indiquen les fonts, que per a un pis que podria estar al mercat per poc més de 500 euros, se n’abonin 700 o 800 o pocs més per no aixecar sospites (se’l solen quedar inversors que no tenen cap interès en establir-se llargues temporades al país i menys encara amb la família). Qui té la titularitat de l’habitatge i surt guanyant i el pis queda fora de l’abast d’un resident ordinari. Alhora, l’immoble automàticament ha pujat de preu encara que de forma fictícia, com són molts dels inversos, segons les fonts consultades. COL·LABORADORS AL·LEGALS La casuística relacionada amb els creadors de continguts és lleugerament diferent però va pel mateix camí. I és que al costat dels ‘youtubers’ i els ‘influencers’ de renom, ha aterrat al país un bon grapat de professionals joves que creen continguts diversos per a xarxes socials i diverses plataformes. No es tracta en aquests casos de grans potentats que poden llogar habitatges de diversos milers d’euros al mes. Però tampoc no es tracta del cas anterior. Els creadors de contingut comporten una altra problemàtica. Sí que arrenden habitatges per viure-hi. I, a més a més, ho fan normalment amb col·laboradors diversos que o passen temporades llargues al Principat o van i vénen des dels seus llocs d’origen. En aquests casos, però, excepte el creador oficialment registrat i degudament establert al país, la resta de la companyia fan vida de forma al·legal a Andorra (o il·legal). Normalment, cap d’ells no té cap tipus de permís al país.