MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

La gestora empresonada per estafar inversors va arribar a falsificar documents notarials

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Encara ara, ningú no entén massa perquè va haver d’acudir, almenys en dos cops, a la simulació de la constitució de societats per obtenir, tot just, uns 6.500 euros dels quals encara 2.000 els va tornar quan un dels estafats va sospitar de les males maneres de la gestora. Abans de muntar el seu propi negoci, l’ara empresonada havia treballat en el sector de les assegurances, també en el món bancari i en algun despatx d’advocats. El frau final va ser de 4.500 euros que va fer avançar a una de les dues persones que formalment consta com a perjudicades. [related:articles:1] El greu del cas està, en aquest afer, que la dona pretenia fer creure que havia constituït les societats que li demanaven quan no ho havia fet -fins ara, però, i almenys que se sàpiga, en multitud de casos havia fet l’operació de forma correcta i sense incidències. Però almenys en aquestes dues ocasions va arribar a falsificar documentació oficial, inclosa la d’un notari del Principat. Dels perjudicats, un va acudir directament a la policia a denunciar el cas. L’altre va posar els fets en coneixement del Govern, que també va iniciar les seves indagacions. Tot plegat va confluir en una causa a la Batllia i al final es va decidir detenir la dona i, una vegada escoltada la seva versió, dictar-ne en el seu empresonament no pas pel muntant econòmic estafat, com s’ha dit, sinó pel fet en sí. En tot cas, fonts coneixedores del funcionament de la gestoria han assegurat que aparentment no era el ‘modus operandi’ de cap de les maneres de l’establiment. I que tampoc veuen la necessitat de la dona d’assumir els riscos que l’han acabat portant a la Comella més encara quan té un fill menor.