MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

La dona que va llançar cocaïna pel celobert esquiva també l’expulsió per la via penal

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Tot es remunta al desembre del 2020. La policia va acudir a l’edifici on vivien dos dels processats -el tercer no va recórrer la sentència- alertats per una fuita d’aigua. La seva presència, però, va espantar i van pensar que anaven a per ells. I van llançar la cocaïna que tenien al seu pis (27 grams) pel celobert. Posteriorment, quan pensaven -erròniament- que era segur van intentar recuperar-la. I va ser llavors que se’ls va enxampar. Arran de la descoberta, es va iniciar el procediment penal, ja que s’entenia que tots dos juntament amb una tercera persona formaven part d’un entramat de distribució de cocaïna. Així ho va considerar també Corts, que va imposar penes de tres anys ferms als dos homes i de 18 mesos, dels quals dotze de compliment efectiu a la jove. A banda, també se la volia fer fora del país durant una dècada. [related:articles:1] De fet, administrativament ja s’havia intentat. Mentre encara avançava el procés penal, s’havia dictat ordre d’expulsió des del ministeri d’Interior. La dona va recórrer la decisió a la Justícia i, finalment, va arribar al TC. I el Constitucional li va donar la raó. Per tant, el seu foragitament va ser revocat finalment. Pel que fa al cas davant el Superior, l’advocada de la noia havia reclamat que s’anul·lessin les transcripcions dels missatges de Whatsapp que l’incriminaven. Bàsicament perquè no es van extreure les dades si no simplement es van aportar captures de pantalla i això va impedir presentar una prova de descàrrec. Per això, entenia que s’havia vulnerat el seu dret a la defensa. El Superior, però, no ha admès aquest extrem, però sí reconeix que la participació de la dona en el tràfic era limitada. Per això ha acabat tocant la pena inicialment imposada per Corts. Es mantenen els 18 mesos, però la part ferma baixa de 12 a 6. I, sobretot, s’anul·la l’expulsió. Menys sort ha tingut l’altre processat que havia presentat recurs d’apel·lació. Es tracta de qui era la parella de la dona i a qui es considera principal responsable del punt de venda. En el seu cas, es manté la pena ja imposada en primera instància: tres anys ferms de presó.