La dona que va llançar cocaïna pel celobert esquiva també l’expulsió per la via penal

Tot es remunta al desembre del 2020. La policia va acudir a l’edifici on vivien dos dels processats -el tercer no va recórrer la sentència- alertats per una fuita d’aigua. La seva presència, però, va espantar i van pensar que anaven a per ells. I van llançar la cocaïna que tenien al seu pis (27 grams) pel celobert. Posteriorment, quan pensaven -erròniament- que era segur van intentar recuperar-la. I va ser llavors que se’ls va enxampar. Arran de la descoberta, es va iniciar el procediment penal, ja que s’entenia que tots dos juntament amb una tercera persona formaven part d’un entramat de distribució de cocaïna. Així ho va considerar també Corts, que va imposar penes de tres anys ferms als dos homes i de 18 mesos, dels quals dotze de compliment efectiu a la jove. A banda, també se la volia fer fora del país durant una dècada. [related:articles:1] De fet, administrativament ja s’havia intentat. Mentre encara avançava el procés penal, s’havia dictat ordre d’expulsió des del ministeri d’Interior. La dona va recórrer la decisió a la Justícia i, finalment, va arribar al TC. I el Constitucional li va donar la raó. Per tant, el seu foragitament va ser revocat finalment. Pel que fa al cas davant el Superior, l’advocada de la noia havia reclamat que s’anul·lessin les transcripcions dels missatges de Whatsapp que l’incriminaven. Bàsicament perquè no es van extreure les dades si no simplement es van aportar captures de pantalla i això va impedir presentar una prova de descàrrec. Per això, entenia que s’havia vulnerat el seu dret a la defensa. El Superior, però, no ha admès aquest extrem, però sí reconeix que la participació de la dona en el tràfic era limitada. Per això ha acabat tocant la pena inicialment imposada per Corts. Es mantenen els 18 mesos, però la part ferma baixa de 12 a 6. I, sobretot, s’anul·la l’expulsió. Menys sort ha tingut l’altre processat que havia presentat recurs d’apel·lació. Es tracta de qui era la parella de la dona i a qui es considera principal responsable del punt de venda. En el seu cas, es manté la pena ja imposada en primera instància: tres anys ferms de presó.