MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

La deficient gestió ‘taca’ el vot judicial

4 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Segurament ha estat la denúncia de la candidata d’Andorra Endavant, Carine Montaner, la que més ha contribuït a posar el debat sobre la taula. Montaner dubta de la validesa del vot judicial, directament. Per ara, però, no consta que hi hagi cap sol·licitud a la junta electoral perquè s’hagi de pronunciar sobre la matèria. Cap dels consultats no creuen que hi hagi alteracions, però sí anomalies que jurídicament podrien ser molt qüestionables i que, sobre el paper, posen en dubte la cadena de custòdia dels vots. I això va lligat directament amb les imatges que van difondre les xarxes socials de la policia de diversos agents acostant-se als comuns a dur els sufragis dins de capses de cartró reaprofitades. [related:articles:1] Aquesta és una de les mancances. La més visible i que pot ‘tacar’ la custòdia dels vots perquè evidentment les caixes no estan precintades de forma gaire correcta si és que ho estan d’alguna manera. Però d’incorreccions, per dir-ho així, n’hi ha moltes més. Vegin. El dipòsit judicial dels vots l’hauria d’assegurar, en principi, un batlle. Doncs cap dels electors que han acudit a la Seu de la Justícia les darreres setmanes segur que no va veure cap jutge en les taules de la gestió del vot. Curt i ras. No hi van ser. Ni batlles ni secretaris judicials no han estat ni en permanència ni pràcticament mai en l’espai destinat al vot judicial al vestíbul de la Seu de la Justícia. Com a molt de manera testimonial han aparegut si han pogut o volgut a donar una manera de benedicció exprés. Els comandaments màxims de gestió del vot judicial han estat oficials i administratius. Els batlles només van actuar, llavors sí amb tot el pes i dedicació, el dia de la jornada electoral, supervisant el punteig i introducció dels sufragis a les urnes. Un dels agents que va custodiar els vots fins a Sant Julià, en una de les imatges que hann animat la polèmica. Els vot judicials es quedaven les nits en seu judicial dins d’una caixa forta que no era d’alta seguretat. A diferència d’anteriors ocasions, a les instal·lacions de les Columnes, la sala on en aquesta ocasió s’han quedat els vots no hi havia càmera de seguretat, element que sí que hi havia a l’antiga Batllia i que garantia que permanentment es pogués veure qualsevol moviment que succeís a l’entorn dels sobres que contenen els sufragis. VALORACIONS Aquest dimecres el ministre portaveu, Cesar Marquina, ha estat preguntat per la qüestió com ja es va preguntar en un programa radiofònic al cap de Govern, Xavier Espot. Tots dos han defensat el procés tot i admetre que hi ha aspectes millorables. El portaveu governamental ha explicat que «el procés s’ha dut a terme de manera habitual sense cap incidència». Davant d’això, Marquina ha posat de relleu «la confiabilitat i la robustesa» del sistema i ha assegurat que crítiques com les de Carine Montaner «no tenen raó de ser». «La fórmula és molt millorable però no és il·legal», conclouen la majoria de juristes consultats, que lamenten la deixadesa amb que es gestiona el vot judicial i estan a l’expectativa de si hi ha alguna consulta a la junta electoral Més encara: Marquina ha recordat que una institució (ODIHR) dependent de l’Organització de la Seguretat i la Cooperació Econòmica (OSCE) del Consell d’Europa va avalar el procediment electoral i va considerar que no hi havia cap motiu per dubtar d’Andorra i, per tant, no va demanar cap supervisió. Per al ministre portaveu, que ha reconegut que «tot sistema i tot procés és millorable», ha deixat clar que la fórmula actual del vot judicial gaudeix de «consistència, fiabilitat i transparència». No hi estan gaire d’acord diversos juristes consultats més enllà dels que s’han expressat a la xarxa. Juristes de l’entorn demòcrata han assegurat que s’han queixat moltes vegades del sistema i de la seva manca de garanties en l’assegurament de la cadena de custòdia. Advocats electors han assegurat que van acudir a la seu judicial «i allí de batlles no em vaig veure ni un. Caldrà veure què passa». Hi ha consens en què «el sistema és molt millorable» i que certament no hi ha cap batlle que rebi els vots -«no sabem si és que no els paguen prou o què»- quan la legislació estableix que ho han de fer perquè és un dipòsit judicial i no n’hi ha prou amb de tant en tant donar una volteta per la sala i donar-hi el vistiplau. «La fórmula és molt millorable però no és il·legal», conclou un altre dels juristes consultats. Ara el dubte és saber si es posarà el sistema contra les cordes i la junta electoral s’haurà de mullar. Veient el Tuit d’@andorra_policia amb les fotos dels agents com transporten el vots, sense utilitzar un sistema que garantitzi la no manipulació, coincideixo amb les opinions que ho consideren una pràctica incorrecta. (Fil)https://t.co/onoHJosHCd — J.A. Silvestre (@j_a_silvestre) April 4, 2023 El problema no es el cel dels funcionaris de policia, que fan el que els hi manen. El problema es que els vots de les eleccions al Consell General es transportin en caixes de folis A4 reaprofitades i amb dubtós sistema de precintat. Com era lo de la dona del Cèsar? https://t.co/8WDTV7R4fv — Jordi Balsa 🇦🇩 (@JBalsa_) April 4, 2023