La crisi de l’Habitatge encén el primer cara a cara entre Espot i López

L’habitatge, el model de país i l’acord d’Associació amb la Unió Europea han estat els punts més calents on s’ha evidenciat les diferències irreconciliables entre la proposta Demòcrata i la Socialdemòcrata. Mentre López ha criticat Espot per preocupar-se més pels inversors que pels ciutadans que no troben pis, Espot ha titllat López de demagog i de fer propostes maximalistes i poc realistes. Sense temps a trencar el gel, el debat ha començat parlant d’habitatge. Un moderat Espot ha iniciat el torn de paraula enumerant totes les mesures, palanques diu ell, previstes per augmentar l’oferta de pisos de lloguer a preu assequible. Les mateixes que des de la setmana passada, abans i tot de començar la campanya electoral, ja han anat explicant tant des del partit com des del Govern. Potser ha estat això el que ha encès Pere López que ja ha començat atacant: «en quatre anys és la primera vegada que em veig cara a cara amb vostè per parlar d’habitatge», li ha etzibat. Tot seguit li ha recordat que va rebutjar fer un pacte d’estat sobre aquesta matèria i li ha retret que ara proposi el que el PS demanava en seu parlamentària i sistemàticament Demòcrates rebutjava. En aquest paquet de mesures hi podria cabre el Registre de la propietat i l’índex de preus de referència de l’habitatge de lloguer. Amb matisos, clar. Mentre que López aposta per un Registre de la propietat públic i que permeti saber totes les dades sobre els pisos buits que hi ha, Espot demana anar pas a pas per garantir la seguretat jurídica. I pel que fa a l’índex de preus de referència, mentre que un el vol generalitzat, l’altre només preveu poder-lo aplicar en els casos que els propietaris s’avinguin a fer-ho a canvi de rebre ajudes i incentius fiscals. Un anar i venir de desavinences que també s’han reproduït en com aconseguir limitar el creixement urbanístic o la inversió estrangera en el sector immobiliari. Per exemple, López ha defensat que els estrangers només puguin comprar un sol habitatge i Espot l’ha acusat de voler tornar a «l’autarquia i el prestanoms». I és que si una cosa ha quedat clara és que els models que defensen són oposats: uns es mantenen en el liberalisme i els altres advoquen per intervenir en aquells sectors que s’han descontrolat. La cosa no ha millorat quan el debat s’ha centrat en la Unió Europea. Després d’uns minuts de recriminacions mútues gairebé inintel·ligibles per aquells oients que no siguin experts en la diplomàcia europea, s’ha entès que la manca d’entesa era per uns non-papers extraoficials que Govern no hauria passat als consellers de l’oposició. Aclarit aquest punt, el debat ha girat entorn qui seria més capaç de tirar endavant aquestes negociacions; si Espot i el seu equip o Pere López amb el seu. Poc s’ha parlat dels avantatges o no de l’acord. Tot i que Espot ha intentat reconduir-ho explicant que és la clau de volta de la diversificació econòmica, no se n’ha sortit. I pel final han quedat les propostes sobre educació, cultura i sanitat on hi ha hagut poc debat més enllà de defensar la figura del tercer pagador per a tothom o deixar-lo com estar ara.