MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

La coordinació sanitària entre Andorra i la Seu, el millor per als ciutadans

4 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Si demanéssim a un pacient de l’Alt Urgell quin hospital escolliria si no el poguessin tractar a l’hospital de la Seu d’Urgell, estic convençuda que la gran majoria diria que a l’hospital d’Andorra, a Nostra Senyora de Meritxell, com a hospital pròxim i de qualitat. Actualment cal baixar, en primera instància, a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, com hem viscut recentment a la nostra família. Sabeu què significa això? Significa que els familiars hem de fer dues hores de trajecte per estar amb el nostre malalt, a qui han hagut de traslladar en ambulància no només per la seva hospitalització sinó també per proves preoperatòries, en cas d’intervenció. A més a més, aprofito per llençar una reflexió sobre l’Arnau de Vilanova. És un hospital que ha quedat obsolet, on és imprescindible una seriosa remodelació tant d’instal·lacions com d’alguns serveis. Voldria que el meu escrit fos una crítica constructiva: és el que hem viscut aquests dies en aquest centre i el que hem pogut escoltar d’altres pacients ingressats el que m’aboca a escriure aquestes línies. Ningú va per gust a un hospital; estarem tots d’acord que ha de ser un lloc on el tracte sigui impecable tant amb els pacients com amb els seus acompanyants; on la coordinació entre professionals ha de ser màxima per evitar contradiccions que tant angoixen els malalts i les seves famílies; un lloc, també, on les instal·lacions siguin confortables durant l’estança. Està clar que arreu hi ha persones de tota mena: excel·lents professionals, persones dedicades, persones que empatitzen i persones que tenen una atenció molt bona; però n’hi ha d’altres a qui els falta una mica de cada cosa. «A dia d’avui tenen ja el protocol signat amb els departaments de Salut, però ara cal la feina conjunta entre el departament de Salut de Catalunya i el Sistema Andorrà d’Atenció Sanitària per pactar les prestacions que es necessiten, a part de les que es poden gaudir actualment. Crec que haurien de ser força àmplies i poder tenir aquest acord i bona entesa que és té des de fa molts anys, entre l’Alt Urgell i Andorra en diferents temes» Recordeu aquelles pel·lícules d’episodis bèl·lics, on hi havia un llarg passadís, ple de pacients en lliteres, d’altres en cadira de rodes… tots fent cua, esperant que algun sanitari els atengui i els dirigeixi on els han de tractar o intervenir? Ho recordeu, oi? És una sensació freda, gèlida per la persona que està esperant el seu torn. Així és l’experiència que he viscut, a través d’una persona molt propera, a qui han intervingut a l’Arnau. I què penseu quan aneu a un hospital i us diuen: «ara venim, us atenem de seguida», i passa una hora i encara no ha vingut ningú? Això vam viure amb aquesta persona després de la seva intervenció. Solitud i falta d’informació. Aquesta falta d’informació que et consumeix: quan s’emporten el malalt a les set del matí, reps les primeres notícies a la una de migdia, no en saps res més fins a les nou del vespre i no el tornes a veure fins a la mitjanit. Quines hores més llargues! I que me’n dieu de quan entreu per la porta d’un hospital que no coneixeu i no sabeu on heu d’anar, i a la primera recepció on acudiu us diuen allò de: «No, no , aquí no. Aneu més enllà»; i quan arribeu més enllà us diuen «Qui us ha enviat aquí? Aquí no us podem ajudar: aneu més enllà»… i acabeu tornant, tot fent una gimcana, al punt de partida. Això, també ho hem viscut. El tècnic sanitari que va portar el nostre familiar en ambulància des de l’hospital de la Seu a l’hospital Arnau de Vilanova va donar voltes amb el pacient en cadira de rodes de recepció en recepció per saber on havia de deixar-lo i qui l’atendria per poder fer l’ingrés hospitalari. Quan parles amb altres pacients i familiars, tothom te n’explica alguna. Torno a dir que no vull que sembli un atac, però sí que voldria que fos una reflexió per millorar algunes coses de l’hospital de referència de Lleida i del Pirineu. Per aquests motius crec que cal tancar l’acord entre l’hospital de la Seu d’Urgell i l’hospital d’Andorra (val a dir que el de la Seu, és un bon hospital: s’hi ha fet esforços i es continuen fent per tenir cura dels pacients, per tenir bons professionals i, tot i ser un hospital antic, s’hi ha fet millores). Però és un hospital petit, amb menys recursos que els que pot tenir l’hospital d’Andorra. Per això, volia fer valdre tota la dedicació i esforç que s’està fent des de la Seu d’Urgell, per poder aconseguir finalment, aquest acord amb l’hospital d’Andorra. El dia d’avui tenen ja el protocol signat amb els departaments de Salut, però ara cal la feina conjunta entre el departament de Salut de Catalunya i el Sistema Andorrà d’Atenció Sanitària per pactar les prestacions que es necessiten, a part de les que es poden gaudir actualment. Crec que haurien de ser força àmplies i poder tenir aquest acord i bona entesa que és té des de fa molts anys, entre l’Alt Urgell i Andorra en diferents temes.

Más historias

Puede que te hayas perdido