MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

La bretxa de gènere provoca que els homes cobrin un 33% més que les dones de pensió de jubilació

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Segons un estudi d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I), existeix una bretxa del 33,2% entre la mitjana que cobren els homes i les dones amb relació a la pensió de jubilació. Aquest fenomen s’atribueix a una assumpció de la tasca de la cura per part de les dones d’una generació concreta i una major absència al mercat laboral que acaba repercutint a les pensions. Si es té en compte la franja d’edat on hi ha més pensionistes, que en aquest cas és la franja dels 70 als 74 anys amb un total de 2.885 persones que cobren la pensió de jubilació, la diferència arriba fins als 327,6 euros entre homes i dones. El fet que més dones tinguin una pensió més baixa també les situa més a prop del llindar de pobresa. Moltes de les dones que avui estan jubilades van cotitzar molt menys que els homes i, per això, la seva pensió mitjana és menor. A més a més, les que van cotitzar ho van fer en llocs de treball més mal remunerats que els dels homes, per la qual cosa els seus ingressos mitjans van ser més baixos, a banda de les interrupcions de treball per embarassos. Aquest factor, alhora, provoca que el percentatge de dones que perceben una pensió de solidaritat per la gent gran sigui superior a la dels homes: al 2021 un 12% de les dones de més de 65 anys percebien una pensió de solidaritat enfront a un 6,3% dels homes. Aquestes diferències també s’observen segons la situació ocupacional de les persones de manera que les dones que treballen a jornada completa dediquen de mitjana gairebé cinc hores més a la setmana a les tasques domèstiques que els homes que també treballen tota la jornada. Les dones que treballen a mitja jornada dediquen gairebé 10 hores més a les feines de la llar. És a dir, les dones que treballen a mitja jornada després dediquen gairebé una altra mitja jornada a realitzar tasques domèstiques, fenomen que no es produeix en el cas dels homes que només incrementen una hora dedicada a les tasques de la llar quan es troben en situacions de jornades parcials al mercat laboral, si es compara amb la mitjana d’hores dedicades en situacions de jornades completes. D’altra banda, 3.404 persones disposen de la pensió de viduïtat, de les quals majoritàriament es beneficien les dones . Això s’explica perquè d’una banda són les que més freqüentment es troben en situacions de viudetat en tenir una esperança de vida més alta que la dels homes. I d’altra banda perquès les generacions que s’estan beneficiant d’aquestes pensions són les que menys presència han tingut al mercat laboral perquè van assumir les tasques de l’esfera domèstica. Cal tenir en compte que, amb la Llei 18/2014, de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social apareixia la possibilitat que les persones vídues d’entre 50 i 55 anys (que complissin altres requisits) poguessin escollir entre una pensió de viduïtat temporal o vitalícia. Caldrà doncs, veure quina és l’evolució d’aquest tipus de pensions en els propers anys. A Espanya, la bretxa de gènere de les pensions és d’un 32,4%, segons les últimes dades d’Eurostat del 2018. Una xifra que el ministeri d’Inclusió i Seguretat Social eleva fins al 33,8%, segons l’última actualització del 2020. En concret, pel que fa a la pensió per jubilació, la bretxa és gairebé del 20%, segons la Seguretat Social espanyola. Com a exemple, quan un home es jubila cobra de mitjana 1.344 euros, mentre que una dona no arriba ni al salari mínim interprofessional, 889 euros. La diferència són 455 euros al mes. A França la bretxa és d’un 24%. A Europa només un 7% dels homes treballen a temps parcial, mentre que ho fan fins a un 31% de les dones.