MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses


Warning: sprintf(): Too few arguments in /homepages/45/d544954517/htdocs/clickandbuilds/WordPress/MyCMS15/wp-content/themes/newsphere/lib/breadcrumb-trail/inc/breadcrumbs.php on line 254

Indignació per la nul·la defensa de la sobirania andorrana per part del Govern davant de Veneçuela

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Ho ha deixat en mans del tribunal. I que el tribunal fes el que volgués. Per posar la situació en context. Arran de la intervenció de BPA, s’han obert tot de causes. Una de judicialitzada molt abans de la nota del FinCEN, però que se citava en aquella, tenia a veure amb la petroliera estatal veneçolana (PDVSA). I en suposades comissions que haurien pogut percebre alguns dels seus directius, circumstància que sempre han negat i que continuen negant. Tot plegat ha generat tan enrenou i s’ha fet la bola tan gran, que el govern de Maduro amb la voluntat de poder recuperar alguns dels diners que hi ha encara ara travats a la bloquejada BPA va personar-se com a perjudicat. Una circumstància inaudita. Es va colar en la causa com a actor civil fins que un grup d’advocats de processats va recórrer la decisió i la Batllia els va donar la raó. Certament, hi havia una ingerència en la sobirania d’Andorra i, a més, en virtut de la cooperació internacional i els convenis que eventualment hi hagués entre països, entre estats, si mai hi havia una condemna que comportés el comís de diners ja es faria el repartiment escaient en funció dels tractats internacionals signats per les dues parts. Veneçuela no havia de ficar el nas per a res en una causa judicial que se substancia a Andorra. En un escrit de 23 de febrer la representació lletrada -exercida pel despatx Pujadas- no es refereix en cap moment ni a sobirania, ni a ingerències, ni a vulneracions, ni a res de res. Deixava a mans del tribunal que adoptés la decisió que més escaient considerés. Sense defensar ni la sobirania, ni el país, ni res Més encara: la Batllia va ordenar als representants de les autoritats veneçolanes -a nivell legal, a Andorra estan en mans del despatx Rascagneres- que tornessin tota la documentació que haguessin pogut obtenir en el marc de la causa, que es destruiria. Evidentment, Veneçuela va presentar recurs contra la decisió de primera instància davant el Tribunal de Corts. I ha estat en aquest estadi on clarament la defensa de la sobirania per part del Govern ha estat del tot inoperant. Inexistent. Quan s’ha traslladat el recurs a les parts perquè hi poguessin dir la seva, tant els advocats d’alguns dels processats com especialment la fiscalia han fet un clar i dur al·legat dient que és inverosímil que un Estat tercer pugui participar d’una causa judicial andorrana. Que això és una ingerència evidentment i intolerable a la sobirania nacional. Les fonts consultades han assegurat que en aquest marc, semblava que havia de ser la representació de Govern qui amb més fermesa havia de defensar el Principat. Doncs ha resultat que no. En un escrit de 23 de febrer la representació lletrada -exercida pel despatx Pujadas- no es refereix en cap moment ni a sobirania, ni a ingerències, ni a vulneracions, ni a res de res. Deixava a mans del tribunal que adoptés la decisió que més escaient considerés. Sense defensar ni la sobirania, ni el país, ni res. I aquesta rentada de mans, segons les fonts consultades, ha indignat sobre manera els implicats en la causa. Encara bo, asseguren els consultats, que el Tribunal de Corts ha acabat denegat les pretensions de Veneçuela de ser part en la causa i ha acordat que, efectivament, en ser una ingerència a la sobirania, les autoritats veneçolanes, per molt que la petroliera estatal d’aquell país pogués resultat perjudicada, l’Estat veneçolà com a tal no ha de fer res en una causa judicial andorrana. I que s’han d’activar, si escau, altres mecanismes de cooperació bilateral.

Más historias

Puede que te hayas perdido