MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Indignació a Patrimoni Cultural per la proliferació de ‘pintades gratuïtes’ en edificis històrics

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

El més antic dels recents atacs vandàlics es va dur a terme, o almenys es va descobrir, el 18 de març novament a l’església romànica de Sant Romà de les Bons. Una ratlla de color negre a la porta i alguna altra inscripció van haver de ser esborrades. En aquell indret, des de la bretolada que es va trobar el Dilluns de Pasqua del 2022 hi ha càmeres de videovigilància, i s’està mirant de recuperar possibles detalls d’aquella actuació. Aquesta setmana, els brètols, aparentment gent jove, fins i tot menors segons alguns testimonis que veuen molts adolescents al tomb de l’Auditori i altres indrets ordinencs, les pintades s’han localitzat al colomer de la Casa Museu d’Areny Plandolit i també als jardins d’aquest edifici que és una de les joies del patrimoni nacional. La primera de les pintades es va localitzar al colomer. I indagant al tomb d’aquesta es van trobar les altres. En concret, als jardins de la casa, com s’ha dit, en la seva part posterior, i també en una de les parets de l’Auditori Nacional, força visible i amb una inscripció, l’única amb un cert sentit encara que a mig fer, que venia a dir quelcom així com ‘En mi mundo el raro e’. Semblaria indicar que o es va acabar la pintura-esprai o l’autor o autors de les bretolades haurien sentit saber-se descoberts. En el cas de la pintada del colomer hi ha com una mena de firma. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Patrimoni Cultural d’Andorra (@patrimoniculturalandorra) En tots els casos, i després de les constatacions gràfiques, ja s’ha procedit a la neteja dels monuments. Com explica la restauradora Mireia Garcia a través de les xarxes socials, per retirar les pintades s’usa «un producte decapant molt respectuós, aquós, sense dissolvents» per respectar al màxim el morter de la paret, que té uns quants segles. L’absència de productes químics danya menys el material original. És evident que la retirada de la pintura suposo, en alguns casos, un aclariment del color del morter original. En aquest cas, es recorre a pigments naturals per, juntament amb el morter de calç original, intentar fer una mena de ‘joc’ i mirar de recuperar la tonalitat més similar a la que presentava abans de la bretolada i la seva neteja la paret monumental afectada. La indignació dels responsables de Patrimoni Cultural i els tècnics que a treballen a redós d’aquest departament és molt important. De fet, juntament amb els comuns implicats quan és el cas, s’estan estudiant mesures -de senyalització, de seguretat, de vigilància amb recursos humans- per actuar de manera preventiva i, en el cas d’allà on ja hi ha hagut accions vandàliques, intentar descobrir l’autoria de les mateixes. Cal recordar que els danys patrimonials en general són punibles, és a dir, constitueixen un delicte. Però si el patrimoni perjudicat, a més a més, té un valor especial, com és el cas dels monuments, dels edificis ara atacats, el delicte s’agreuja i comporta penes, en conseqüència, més elevades.