MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Imma Tor comandarà la diplomàcia andorrana

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

En l’àmbit professional, polític, semblen clares dues coses. Tor hauria de promoure un gir d’Andorra cap al nord, cap a França. Per reequilibrar una dependència molt evident els darrers anys d’Espanya. Un equilibri de forces que des de l’Elisi o des de Matignon moltes vegades s’ha demanat. La diplomàtica no només haurà estat una dotzena d’anys a l’OIF després de passar unes severes proves, abans havia estat la representant d’Andorra prop del Consell d’Europa i, després, l’ambaixadora del Principat a París. Tampoc no es pot oblidar que la diplomàtica laurediana va ser durant un temps l’ambaixadora d’Andorra davant la Unió Europea (UE). Aquest element, més l’experiència adquirida a nivell internacional gràcies al seu llarg pas per l’OIF donarien a Tor molta experiència per participar, ella sí, a diferència de la fins ara ministre Maria Ubach, en la negociació amb Brussel·les per l’acord d’associació. [related:articles:1] Amb tot, sembla evident que Espot continuarà disposant d’una secretaria d’Estat per a la qual Landry Riba continua sent el màxim aspirant a revalidar-la. Tot dependrà de l’enfocament que es vulgui donar a les converses. Si es vol dotar la negociació d’un canvi de rumb, és plausible pensar en un canvi d’equip negociador. Tot això, però, encara s’ha d’acabar de decidir. Abans cal aclarir els primers nivells polítics de la nova administració sorgida de les eleccions del 2 d’abril. Amb Afers Exteriors ja cobert, queden hores d’ara en l’aire Afers Socials i Finances. El cap de Govern ‘in pectore’ té sobre la taula la possibilitat d’atorgar responsabilitats a integrants o persones proposades per Acció i continua amb el comodí de Cesar Marquina per a Finances, ministeri per al qual David Cerqueda, un dels preferits per Espot, hauria reiterat en diverses ocasions la seva negativa a saltar al primer nivell polític. Mònica Bonell, previsible ministra, aquest matí al Consell. Alguns dels ministres en funcions han estat aquest matí al Consell General en l’inici del debat d’investidura. N’hi ha hagut de més actius i de menys actius a l’hora de prendre notes. Fonamentalment durant la intervenció de Xavier Espot. Josep Maria Rossell, Ester Vilarrubla i Sílvia Calvó han estat dels qui menys han anotat. A priori, Sílvia Riva i Cesar Marquina eren més actius amb l’ordinador. Assegurar que feien a la zona del públic tampoc es pot assegurar del tot. I el que sí que era clar és que dues de les dones que tenen possibilitats d’accedir al primer o al segon nivell del cercle ministerial també han estat presents a l’hemicicle, al costat dels altres polítics citats. Equipades amb dispositius electrònics per prendre notes. Una té aparentment plaça fixa: Mònica Bonell gairebé amb tota seguretat serà ministra de Cultura i Esports. La integrant d’Acció Noëlia Souque, que no faria lleig a un ministeri o a un secretaria d’Estat, també ha estat present al debat d’investidura. L’altra entra en algunes travesses i no faria cap lleig a depèn de quin ministeri o secretaria d’Estat. Es tractat de Noëlia Souque, la número 2 de la candidatura nacional d’Acció i dona de la plena confiança de Judith Pallarés. Souque abans de l’ensurt protagonitzat per Cerni Escalé ha estat conversant una bona estona mentre intervenia Espot amb l’altre Cerni de Concòrdia, Cairat.