MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Govern redueix l’endeutament en un 8,6% durant el 2022

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

En certa forma, es pot dir que l’endeutament del Govern ha viscut una mena de muntanya russa al llarg del 2022. No es pot oblidar que ja començava l’exercici a uns nivells elevats. A 1 de gener, l’executiu devia 1.302 milions d’euros. En gran part, la xifra s’havia disparat després de dos anys (2020 i 2021) amb un dèficit important i un elevat volum de despesa per fer front a les conseqüències sanitàries i econòmiques de la crisi del coronavirus. El que ja ha desaparegut del compte d’endeutament de l’executiu és la pòlissa de crèdit que, en el seu dia, va servir per donar a l’AREB els recursos necessaris per a la intervenció de BPA, un cop Vall Banc ha estat comprat per Crèdit Andorrà La dada es va anar enfilant encara més al llarg del primer semestre, ja que es van portar a terme diferents operacions de finançament. Per exemple, es va fer una emissió de «notes sostenibles» per al mercat internacional, de 500 milions. I, també, es va tancar el préstec amb el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, que tindrà com a fita impulsar el programa de digitalització del sector empresarial. Així, a 30 de juny, l’endeutament se situava en 1.545,6 milions. El segon semestre, però, ha permès fer altres moviments, en aquest cas en sentit contrari. Així, a finals d’any es van retornar (i no es van renovar) diverses emissions de bons d’anys anteriors (2017, 2019 o 2020). D’aquesta forma, la xifra que deu Govern s’ha reduït de forma considerable. A 31 de desembre de 2022 era de 1.190,353 milions d’euros. És a dir, un 8,6% per sota de la d’un any enrere. Quantitat a banda, també ha variat de forma substancial la seva estructura, sobretot pel que fa a la data de retorn dels diners. Ara, hi ha moltes operacions a un termini més llarg. Per exemple, hi ha tres emissions de notes sostenibles als mercats internacionals (de 500, 175 i 500 milions respectivament) que no s’hauran de tornar fins al 2027, el 2041 i el 2031 respectivament. A això se suma els diners deixats pel Banc de desenvolupament del Consell d’Europa. Hi ha tres operacions: de 7,753, de 3,6 i de 4 milions. El retorn es pot allargar fins al 2034, el 2035 i el 2041 respectivament. El que ha desaparegut del compte d’endeutament de Govern és la pòlissa de crèdit sindicada que es va contractar per poder deixar a l’AREB els diners necessaris per gestionar la intervenció de BPA. Eren 15,535 milions que s’han pogut recuperar un cop Vall Banc ha estat comprat per Crèdit Andorrà.