Estrasburg valida la detenció d’un advocat enxampat conduint begut

Tot plegat arrenca el març del 2020. L’advocat, Antoni Riestra, va ser interceptat de matinada per agents de la policia que li van practicar un control d’alcoholèmia. En ell, va donar positiu. Concretament 0,87 grams per litre de sang. Lleugerament per sobre del límit que marca el delicte penal (0,80). Lògicament, va ser detingut i portat al despatx central del cos d’ordre. El Tribunal remarca que «el doble objectiu de la detenció continuada del demandant era permetre-li prestar declaració en ple ús de les seves facultats mentals i físiques i que la policia pogués realitzar diligències processals amb totes les garanties d’un judici just per descobrir la veritat» i que, lluny de vulnerar els drets del demandant, «les mesures adoptades per les autoritats nacionals tenien per objecte garantir-los» Un cop allà, va admetre els fets. Fins i tot va renunciar a assistència lletrada i va admetre els càrrecs de conducció sota els efectes de l’alcohol. Malgrat això, se’l va conduir a una de les cel·les. Eren les 3.39 h. de la matinada. Davant d’aquesta situació, l’advocat va invocar el procediment d’hábeas corpus per reclamar que se’l deixés ja en llibertat. Poc abans de les cinc del matí, se’l va portar davant el batlle de guàrdia que, però, va denegar la petició, ja que considerava que «tant la detenció inicial com la seva continuïtat eren conformes a dret». Novament, se’l va conduir al despatx del cos i allà va romandre fins a les onze, quan després d’una prova negativa, llavors sí, se’l va alliberar. A partir d’aquí, Riestra va iniciar un procés per defensar que aquesta decisió havia estat incorrecta i que s’havien vulnerat els seus drets. Considerava que, un cop admesos els fets, no calia que se’l continués privant durant vàries hores més de llibertat. Ho va fer, però, sense gaire fortuna, ja que tant el Tribunal de Corts com el Superior i el Constitucional van validar la postura del batlle. Per això, l’advocat va decidir portar el cas davant el Tribunal Europeu de Drets Humans que, ara, s’ha pronunciat. I ho ha fet donant per correcta l’actuació dels diferents estaments de la Justícia andorrana. Els magistrats que han analitzat la qüestió i entén, en primer lloc, que la continuació de la detenció «era legal en virtut del dret intern» d’Andorra. També avalua, però, «la qüestió de la necessitat i l’absència d’arbitrarietat de la mesura». I en aquest punt, s’argumenta que «el doble objectiu de la detenció continuada del demandant era permetre-li prestar declaració en ple ús de les seves facultats mentals i físiques i que la policia pogués realitzar diligències processals amb totes les garanties d’un judici just per descobrir la veritat». Es tracta d’una solució que «no és arbitrària ni irraonable». De fet, s’entén que «les mesures adoptades per les autoritats nacionals tenien per objecte garantir el respecte dels drets fonamentals del demandant». A banda, el Tribunal remarca que «no es poden ignorar la gravetat de conduir sota els efectes de l’alcohol, no només per al conductor sinó també per tercers». Per això, s’afirma que «no hi ha motius suficients per qualificar de desproporcionada la detenció continuada del demandant». I, així doncs, no hi ha indici de violació de drets i llibertats» consagrats al conveni dels Drets Humans.