MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Ester Fenoll es perfila per repetir com a secretària general del segon Govern Espot

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

El màxim responsable de l’executiu acabarà de perfilar aquest cap de setmana el primer i el segon nivell del nou gabinet ministerial, en què hi haurà molts més secretaris d’Estat que no pas fins ara, quatre dels quals almenys -secretaris d’Estat o càrrecs equivalents- dependran directament d’Espot. Hores d’ara, Fenoll seria la principal candidata a continuar en el càrrec que ja ha ocupat els quatre darrers anys. Colze a colze hi hauria una Sílvia Calvó que, segurament, en certs aspectes tindrà més preeminència que Fenoll si aquesta acaba reeditant el lloc que ha ocupat fins ara. Malgrat que està força definit, encara no ha transcendit del tot la denominació del càrrec que ocuparà Calvó, però s’usarà la fórmula de la coordinació tècnica, que englobarà la responsabilitat màxima del gabinet del cap de Govern, on també s’integra la fins ara cap de comunicació de l’executiu Creu Rossell, que serà qui habitualment acompanyarà Espot en els seus desplaçaments. El càrrec de nova creació fet a mida per a Calvó tindrà efectes remuneradors, també. Si no hi ha canvis, en la graella salarial dels alts càrrecs polítics o de confiança, no serà el mateix el cap de gabinet estricte que la nova posició que passarà a ocupar la fins ara titular de Medi Ambient, que tindrà una tasca força transversal a nivell de tot l’executiu. El fins ara número 2 de Calvó dependrà d’Espot i també s’incorpora en aquesta corona que envoltarà el cap de Govern. Ramon Lladós en un acte al Crèdit Centre. Marc Rossell assumirà una secretaria d’Estat de Digitalització que recupera algunes de les funcions que havien estat atribuïdes fins al seu nomenament com a ministre de Finances a qui va ser secretari d’Estat de Transició Digital i Projectes Estratègics Cesar Marquina, que o bé retornarà a Andorra Telecom o bé jugarà algun paper lligat a l’agència de ciberseguretat. Marquina no cal que s’esperi per ser nomenat ministre de Finances perquè Espot ja té la peça que buscava. Després de diverses negatives, s’incorporarà al gabinet ministerial el fins ara màxim responsable d’auditoria interna Ramon Lladós, que anteriorment havia estat cap dels serveis informàtics del mateix banc. Lladós és enginyer en telecomunicacions i doctor en electrònica. I hauria donat el sí les darreres hores al cap de Govern, que està pendent de la peça per a Afers Socials per completar el gabinet ministerial estricte. David Forné com a secretari d’Estat de Transició Energètica, Mobilitat i Transports o Maria Ubach, en un càrrec equiparable al d’alta assessora diplomàtica del cap de Govern complementant el treball que faci Landry Riba com a secretari d’Estat d’Afers Europeus serien juntament amb Marc Rossell els segons nivell dependents directament d’Espot. De secretaris d’Estat n’hi haurà d’altres. Són segurs els relacionats amb Polítiques d’Igualtat i Esports. Però després departaments com Interior i Justícia, Educació mateix, Afers Socials, Salut o Funció Pública és molt probable que també tinguin números 2 d’alta confiança.