MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Estacions d’esquí, allotjaments turístics i transport sumen el 50% de les queixes dels consumidors

1 minuto de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Els mesos que configuren el nucli dur de la temporada hivernal són els que acumulen més queixes. Gener, febrer, novembre i desembre. Si s’hi afegeix el mes d’agost, dues de cada tres reclamacions s’interposen en un d’aquests cinc mesos, essent el desembre el mes en què més queixes hi va haver. Un total de 230 reclamacions. A l’elevada presència de turistes cal afegir-hi una major activitat comercial producte de les vendes de Nadal. La resta de mesos, les reclamacions no van arribar al centenar. Les estacions d’esquí van acumular durant l’any passat fins a 352 reclamacions, quedant rere seu les que es van fer per qüestions relacionades amb el transport (165) i els allotjaments turístics (129). Relativament a prop hi queden les queixes relatives al comerç electrònic (98) i els vehicles (67). Habitatge i electrònica també se situen a la part alta de les reclamacions, amb 45 i 41 queixes respectivament. El 85% pràcticament de les reclamacions es fan via formulari electrònic (1.110 en concret) i la resta es tramiten de manera provisional en les oficines de turisme (136).