MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Espot titlla de «fal·làcia» i «mesura antisocial» la reformulació de l’IGI que planteja PS SDP +

Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Espot ha fet aquestes apreciacions en el decurs d’un acte de campanya electoral al costat del número 8 de la candidatura nacional i representant de Ciutadans Compromesos (CC) Manel Linares. L’objectiu dels dos candidats era parlar de poder adquisitiu i en aquest sentit el candidat demòcrata ha tret pit d’haver «doblat la capacitat adquisitiva dels salaris més baixos» i s’ha compromès a treballar durant la propera legislatura per aconseguir fixar el sou mínim en el 60% del salari mitjà, com estableix la Carta Social Europea, fet que comportaria que el salari mínim se situés al tomb dels 1.370 euros. En aquest marc, el candidat a la reelecció ha estat demanat per la proposta socialdemòcrata de reformulació de l’IGI i ha considerat que és «absolutament injusta» perquè «impacta sobre les economies més modestes». Ha recordat que el Govern que lidera ja ha reduït la tributació de productes com els higiènics. I ha indicat que pel fet de tenir un salari baix, les persones no deixen d’intentar poder fer «un cafè o comprar una peça de roba», amb la qual cosa l’increment del tipus general al 5% també tindria una repercussió. Espot ha recordat que els impostos indirectes «impacten a tothom per igual» i, per tant, també comportaria un menyscabament a les famílies menys capacitades des del punt de vista econòmic. Per tot plegat, el líder taronja -que ara tendeix a bordeus- ha considerat «una errada» la proposta de l’aliança socialdemòcrata. SALARIS I MODIFICACIONS LEGISLATIVES El cap de Govern en funcions ha repassat el que considera que és una «certa capacitat d’anticipació» a l’alta inflació i la disminució del poder adquisitiu apujant més enllà de l’IPC els anys anteriors els salaris més baixos. A nivell global, Espot ha remarcat que «la revalorització salarial s’ha de fer a partir d’una concertació social entre assalariats i empreses» i que el fet que l’administració hagi de dictar increments salarials concrets «és una anomalia» que no es vol consolidar. Per tot plegat, el candidat demòcrata ha advocat per promoure modificacions legislatives que facin que els treballadors tinguin una major implicació en les empreses, sobretot en determinats sectors, per tal que les dues parts concernides puguin treballar de forma intensa en la recerca d’acords sectorials («sector per sector», ha dit Espot). «Hem d’intensificar el diàleg social», ha indicat el cap de llista de Demòcrates. Per a Xavier Espot la intervenció de l’Estat en l’economia hauria de ser «el més moderada i quirúrgica possible». I ho ha exemplificat, per exemple, en el control dels preus de l’energia i el fet que les tarifes elèctriques s’hagin disparat menys al Principat que en altres països de l’entorn. En aquest sentit, i entre altres coses, el cap de llista taronja ha remarcat la bona gestió de FEDA, contravenint, ha indicat Espot, la llegenda que el sector privat fa millor les coses que el sector públic.