El meu dol i la superació

Era un matí del 28 de setembre de 2013 quan el meu marit em va dir: «Adiós ratita, nos vemos esta tarde y haremos madalenas con la niña». Aquestes van ser les darreres paraules que el meu marit Javi em va dir. Feia 4 anys que compartíem la vida plegats i teníem una filla en comú de 3 anys, l’Ariadna. Aquell 28 de setembre no va tornar a la tarda com havia dit. Havia anat a una concentració de cotxes com tantes vegades feia. Era un apassionat de les motos i li agradava fer de voluntari. Però no, aquella tarda no va venir i sabia que alguna cosa no anava bé. Els meus pares i la meva germana i la seva família havien marxat de cap de setmana a Santa Cristina d’Aro i, preocupada, els vaig trucar. Eren les nou del vespre i no havia tornat. El trucava al telèfon i no contestava. Els de l’organització no en sabien res. La policia d’Andorra tampoc i al final vaig trucar als mossos d’esquadra. A les deu començava la recerca i els meus pares i la meva germana van agafar el cotxe i van pujar ràpidament. Aquella hora, el meu marit no havia tornat i el darrer moment que l’havien vist, era a l’aeroport de la Seu. «Soc membre de la junta de l’Associació Marc GG i estic ajudant a persones que estan patint un dol, porto les xarxes socials, organitzo tallers, conferències… És una feina que m’enriqueix personalment perquè, de la mateixa manera que a mi em van ajudar, ara soc jo qui ajudo a persones que han viscut la pèrdua d’un familiar» De matinada els meus pares van arribar a Andorra i mentre la meva germana i la seva família buscaven al meu marit, jo em vaig quedar amb la meva mare. Va ser una nit molt dura però res em feia imaginar que, l’endemà, seria el pitjor dia de la meva vida. Al migdia la meva germana i el meu ex cunyat van entrar per la porta de casa. La Meritxell, que sempre ha mostrat ser una germana forta, se m’abraçà i em va comunicar la mala notícia mentre plorava. El Javi, el meu marit, havia estat trobat mort a la zona de l’aeroport de la Seu després de patir un accident de trànsit. En aquell instant em van passar pel cap tots els projectes de futur que teníem plegats i la meva filla Ariadna, que només tenia 3 anys. Tanta va ser la meva desesperació que la meva germana va haver de trucar a urgències ja que vaig patir un atac d’angoixa important. Tres dies després, l’enterrament. Un altre moment dur. I després portar les cendres a un lloc preciós d’Andorra on moltes vegades havíem anat, la Vall d’Incles. Allà hi ha la pedra màgica del Javi, perquè així, amb total naturalitat, li he parlat a la meva filla del seu pare. Ella era molt petita quan va passar tot i els records que té actualment, són tots aquells que jo i la meva família li hem anat explicant. Ella, ha estat, sense dubte, la meva salvadora; perquè per ella he tirat endavant. I no només ella, perquè el meu entorn familiar i laboral ha estat clau per seguir amb una vida que en aquell moment no tenia sentit. Quinze dies després de la mort del meu marit vaig tornar a la feina i els meus companys i responsables em van donar tot el suport. Mai podré estar prou agraïda per aquells moments. I un dia, la meva germana Meritxell que és psicòloga i estava molt pendent de mi, em va comentar que havia trobat una associació de dol, l’Associació Marc GG. Ella va quedar amb dues persones responsables de l’associació i em va assegurar que em podrien ajudar. Durant un any vaig assistir a les reunions de dol mensual on vaig poder compartir vivències, plors, neguits, preocupacions… amb altres persones. Tot em va ajudar a superar el dol del meu marit. I no només el d’ell, sinó també el de la meva mare que fa una mica més d’un any que també va morir després d’un càncer. Actualment soc membre de la junta de l’Associació Marc GG i durant tot aquest temps, estic ajudant a persones que estan patint un dol, porto les xarxes socials, organitzo tallers, conferències… És una feina que m’enriqueix personalment perquè, de la mateixa manera que a mi em van ajudar, ara soc jo qui ajudo a persones que han viscut la pèrdua d’un familiar. Ara mateix, soc qui soc gràcies a totes les meves vivències i desgraciadament la mort del meu marit em va marcar i em marcarà tota la vida. Només puc agrair-li haver-lo conegut i haver tingut una filla en comú. I alhora, agrair a tothom qui m’ha ajudat i com no, a l’Associació Marc GG que ara és part de la meva vida. Gràcies Javi.