MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Espot obre la porta a què Liberals puguin tenir un conseller i un ministre

6 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Espot ha reclamat als components de la formació que presideix «llibertat i marge de maniobra», especialment, per configurar l’equip governamental. El líder taronja ha assegurat que «no vull hipotecar a quotes de partit» el fet de poder formar el millor executiu possible davant els reptes que tindrà, i que passen, ha esmentat, des de la millora del poder adquisitiu i la situació de l’habitatge a fer front a la sostenibilitat del sistema de pensions, l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) o mantenir els alts nivells de qualitat en matèria educativa o sanitària. [related:articles:1] El president demòcrata ha tornat a mostrar «tristesa» pels atacs que va rebre durant la campanya electoral i ha rebutjat qualsevol possibilitat de modificar el sistema electoral. També ha demanat a la resta de formacions que van concórrer als comicis del 2-A una majoria capacitat d’autocrítica. De forma explícita ha deixat al marge Pere López, de qui en certa manera ha reconegut que abandonant la primera línia política ja ha exercit aquesta crítica pròpia. Són aquestes algunes de les qüestions que Espot ha tractat durant una entrevista a ‘DiariTV’. ENSEÑAT, MARSOL, GALABERT, MAS… Bona part de l’exposició ha versat sobre els passos a fer en relació amb la configuració de les diverses institucions -Consell General, Govern- que deriven d’unes eleccions com les que van atorgar la majoria absoluta a Demòcrates tot i estar molt lluny d’una majoria de vots. El cap de Govern en funcions ha negat una pugna entre Enseñat i Marsol per la Sindicatura malgrat que, en certa forma, és evident que hi és. De fet, tot plegat s’ha de desencallar aquest dimarts en una reunió interna de la formació. El dirigent demòcrata demana «amplitud de mires» i disposar de «marge de maniobra» a l’hora de poder formar un executiu «sense quotes de partits» Encara que no ho ha garantit absolutament, Espot sí que ha deixat força clar que el càrrec de síndic general està entre Marsol i Enseñat perquè «són les dues persones que han manifestat» interès per assumir la responsabilitat. Per al dirigent demòcrates tots dos «estan capacitats» i tots dos tenen motius per poder assumir el càrrec. I el que quedi fora de la batalla que sí que hi és són aspirants «a integrar l’executiu» però «no com a premi». Vist que el fins ara president del grup parlamentari no té cap ganes d’estar a Govern, sembla evident que s’obria la porta a la possibilitat que l’èxcònsol d’Andorra la Vella esdevingui ministra. Perquè, pel que ha manifestat Espot, no hi hauria problema en què Liberals assoleixi un conseller general. Això sí, un de sol. Si l’escenari fos que accedeixi a l’arc parlamentari el liberal Víctor Pintos, hi hauria moltes possibilitats que es designés ministre l’ordinenc Marc Galabert. Perquè el cap de Govern ‘in pectore’ ha obert la porta a que hi hagi un parlamentari i un ministre de l’òrbita liberal. I Espot ha deixat clar que a l’executiu hi vol persones «molt formades, molt preparades». Sobre aquesta qüestió no genera dubtes, no generaria vaja, la presència al Govern de l’economista primer suplent de la llista demòcrata-liberal d’Ordino. També ha deixat en l’aire el fet que pugui acudir a persones que no hagin obtingut els millors resultats possibles, com justificant per exemple l’eventual tria d’Helena Mas o fins i tot de Joan León per algunes responsabilitats executives. La primera, molt probablement, com a titular ministerial de Salut. El segon no està descartat per a Justícia i Interior. ACORD RAONABLE Espot ha explicat que Marc Magallón, el conseller general electe d’Acció, s’integrarà plenament al grup demòcrata i que d’aquesta manera ja es cobreix, per dir-ho així, la quota de la formació liderada electoralment per Judith Pallarés. A partir d’aquí el cap de llista demòcrata ha exposat que Liberals aspiren a tenir representació al Consell i a Govern i «hem de ser conscients de l’aportació i el valor afegit que liberals ha donat també» en algunes territorials. [related:articles:2] Perdre la majoria absoluta, «és absolutament inconcebible», però assolir amb la formació liderada per Jordi Gallardo -que durant uns dies serà cap de Govern en funcions- i Josep Maria Cabanes, «un acord raonable, un terme mig que sigui convenient per totes les parts» hauria de ser possible i ho ha situat en la possibilitat de permetre als liberals tenir un conseller i un ministre. De la reunió sobre la composició de Sindicatura -amb una segona secretaria que segurament es concedirà a Concòrdia- i el grup parlamentari demòcrata se n’aniran desprenent altres decisions. Com l’acord definitiu amb Liberals o la futura composició del gabinet ministerial, respecte de la qual ha demanat als seus mateixos simpatitzants, afiliats i dirigents «amplitud de mires». ALTRES QÜESTIONS Xavier Espot també ha parlat de la «tristesa» que li va generar el que al seu entendre va ser una campanya electoral bruta al tomb d’un pamflet anònim. Un comportament que «no era necessari, ni legítim, ni oportú, ni edificant» i sobre el qual encara assessors jurídics estan avaluant possibles accions. Això sí, el cap de Govern ha tornat a insistir que «a qui s’ha fet mal més enllà de a la meva persona i a la meva família» és al país i encara bo, ha vingut a dir, que «la ciutadania andorrana ha demostrat la seva maduresa». El líder taronja reconeix «cert neguit i incomprensió» amb el projecte de Grifols, al qual no es renuncia, i no descarta un ritme de negociació més lent amb la UE El líder taronja ha tornat a destacar com és de just el sistema electoral andorrà per molt que alguns, d’una forma «molt poc madura i molt poc responsable» creguin el contrari i ha deixat entreveure que no pensa promoure, òbviament, cap reforma electoral. «La ciutadania majoritàriament ha votat Demòcrates», ha dit alhora que ha demanat a les formacions opositores que «s’ha de fer molta autocrítica» com ell assegura que ha fet. Ha qualificat de «populista i demagògica» l’Andorra Endavant de Carine Montaner i ha assegurat que amb impugnacions com les de l’advocat Emili Campos «no estem fent un favor a la nostra democràcia». Anant al terreny de l’autocrítica, el futur reelegit cap de Govern ha afirmat que la seva victòria per majoria «no penso que sigui un aval a tots les polítiques» que s’han fet perquè «crec que hi ha hagut tocs d’atenció». En la majoria d’actuacions hi haurà «política de continuïtat i anirem rectificant el tir» en allò que es consideri més oportú. Respecte de projectes com el de Grifols o la negociació amb Europa ha parlat de fer més pedagogia. Sobre l’aterratge a Ordino de la multinacional farmacèutica ha afirmat que els resultats electorals han evidenciat «un cert malestar, un cert neguit, una certa incomprensió». Però no es renuncia al centre de recerca en immunologia com tampoc es renuncia a tancar l’acord d’associació durant el segon semestre d’aquest 2023, encara que Espot ha tornat a indicar que si cal més temps, es donarà més marge per poder afinar tots els serrells que calguin.

Puede que te hayas perdido