MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Escaldes ampliarà la recollida porta a porta de residus a diverses zones de la parròquia

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Tot i que encara queden dos mesos de prova, fins al 31 de juliol, és més que segur que el mecanisme de recollida porta a porta continuarà als Vilars i els carrers Étang Salé i Hortalets de Ribot a partir de l’1 d’agost. Vendrell ha assegurat que un cop assolits els objectius i els veïns s’han adaptat al canvi, tornar enrere «és complicat». De fet, s’haurien de tornar a posar les campanes al carrer, que s’han tret totes, buscar nous emplaçaments i treure les casetes d’emergència. «Si els resultats no haguessin sigut positius tornaríem enrere, però ho han estat i ho mantindrem», ha assenyalat Vendrell. És més, la idea és anar més enllà i implementar aquest procediment a altres zones de la parròquia. Concretament, a diferents urbanitzacions que siguin més fàcils d’adaptar a tot aquest procés. Des del comú s’està treballant per concretar quines seran, així com la identificació dels edificis, presidents i caps de casa per tal de començar a concretar les zones. Amb tot, però, serà abans de final de mandat que s’ampliarà el sistema. L’objectiu a futur seria que tota la parròquia pogués tenir el seu propi mecanisme, adaptat a algunes zones com el centre, «on s’hauria de veure com es fa pels comerços i la restauració», ha remarcat Vendrell. Amb tot, i sense haver acabat del tot la prova, els resultats sembla que son bastant positius. En números, el comú va repartir bosses gratuïtes a 413 llargs, es van regalar 81 contenidors grocs i des dels edificis s’han comprat 74 contenidors de rebuig. En aquest sentit, Vendrell ha assenyalat que s’ha pogut comprovar, així, que molts no complien amb la normativa. A més, s’ha reforçat el departament amb un nou inspector que ha estat vigilant el funcionament de tot plegat. També s’han facilitat 413 claus magnètiques per a les casetes d’emergència, a les quals han accedit 62 llars, la majoria d’elles (39), una única vegada en tres mesos. Com a excepció, una llar ha acudit fins a deu vegades. Vendrell ha explicat que es tracta d’un dels quatre casos que es tenen identificats i als quals se’ls permet entrar més a sovint per «situacions personals especifiques». [related:articles:1] Seguint amb el recompte de xifres, s’ha realitzat un control i una caracterització dels residus que es recullen per part de l’empresa. La primera, a tall d’exemple, es va dur a terme abans de l’inici de la prova pilot, quan es realitzava la recollida d’envasos cada deu dies, i es va recollir 530 quilograms. Aquesta dada ha anat augmentant, fins a arribar al 14 de febrer als 350 quilograms recollits (s’ha passat a fer de cada deu dies a setmanalment), i el 18 d’abril 360 quilograms. Així mateix, els residus impropis s’han anat disminuint, passant d’un 25% abans de la prova fins a un 11,4%. Vendrell ha remarcat que «s’ha millorat en quantitat i en qualitat». S’han eliminat, a més, vuit punts verds que es tenien a la zona, deixant únicament la campana del vidre i la de l’oli vegetal. «Les voreres, en treure les campanes, han quedat més accessibles i netes», ha assegurat Vendrell. Com a exemple s’ha posat la zona del Prat de Rogetó, com a «punt crític». Es feia servir no únicament pels veïns de l’edifici, sinó per molts dels Vilars i, per tant, s’acumulaven força deixalles perquè els contenidors no tenien prou capacitat. A més a més, «no es reciclava gens». D’altra banda, al carrer Teulades les campanes es trobaven en terreny privat i, actualment, s’ha situat una caseta d’emergència. Per tant, els resultats son positius i la intenció és mantenir la mateixa freqüència de recollida un cop implantada definitivament la recollida porta a porta. Vendrell ha assenyalat que, evidentment, s’han tingut certes incidències i algunes queixes, «però res significatiu». Quan s’han trobat amb aquestes situacions, «s’ha identificat la persona i s’ha reconduït». Pel que fa a les sancions, durant la prova pilot no s’han aplicat, però s’espera que un cop sigui definitiu es comencin a realitzar igual que a la resta de la parròquia.