MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

«Era la crònica d’una mort anunciada»

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

El que queda clar és que la desfeta electoral ha fet mal. Ha creat molt desànim, agreujat, segurament, pel fet que Demòcrates hagi aconseguit la majoria absoluta. Alguns, però, no amaguen que la sensació que tenien abans de diumenge ja era negativa. «Era la crònica d’una mort anunciada», apunta un dels consultats per Altaveu, que remarcava el fet que les darreres setmanes, persones habitualment molt actives en anteriors cites electors «s’han apartat molt». Per això, s’admet que «ens ho vèiem a venir». El nivell de crítica pot ser més o menys elevat, però és global. Fins i tot entre els més moderats. «Algun error hi ha hagut. S’han perdut 3.000 vots. Alguna cosa s’ha fet malament i cal analitzar-ho», han comentat. Hi ha, per exemple, qui lamenta el fet que «s’ha fet la mateixa campanya de tota la vida i cal evolucionar». [related:articles:1] I també hi ha certa unanimitat a posar sobre la taula que cal valorar renovar lideratges. I amb Pere López en el punt de mira. Hi ha qui recorda que porta ja «tres eleccions seguides» com a candidat a cap de Govern. Altres entenen que «la gent no el vol» i també posen en relleu el paper de Susanna Vela com a cap de campanya. El problema, però, és saber si hi ha alternativa: «trobar algú capacitat i amb carisma no és senzill». I menys en un partit on, com apunten altres persones consultades -i també algú que, justament, va decidir marxar- ha anat perdent massa gent potent electoralment parlant els darrers anys. «Fins a quatre càrrecs electes», remarca algú dels consultats. D’altres lamenten que els últims temps «a la que portes la contrària, ja caus en desgràcia». Malgrat això, també hi ha la sensació que toca mirar endavant. Que el PS té futur, més o menys complicat, però en té. «Al desembre hi ha les comunals i hem de seguir lluitant per les nostres idees», apunta algú dels consultats. La trompada electoral no ha estat una sorpresa per a gent que havia estat al partit i va marxar. «Fa temps que fa aigües», comenten els consultats, tot lamentant també que algunes decisions dels màxims responsables «no agraden». I s’apunta, per exemple, a la selecció dels assessors. També s’entén que ha faltat autocrítica, justament, davant la sortida de persones importants. «No es pregunten per què marxen o perquè no s’afilia més gent», han indicat.