MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Encamp tanca el 2022 fent les paus financerament parlant

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Així, durant la sessió de comú celebrada aquest dijous, s’ha explicat que, malgrat que comptablement hi hagi una disminució dels ingressos, en realitat això es deu a la distorsió que provoca el préstec que es va contractar el 2021 (de 8 milions). Sense aquesta operació, la recaptació del 2022 és sensiblement superior a la de l’exercici anterior. Arriba als 31,9 milions, destacant els increments dels impostos directes (+19%), els indirectes (22,24%) i les taxes (+29%). Aquí influeix la millora dels tributs sobre la construcció (1,89 milions) i la major activitat registrada a l’abocador del Maià, un cop tancat el de Beixalís. En aquest cas, l’increment d’ingressos ha arribat a prop de 475.000 euros. En aquest capítol de taxes, també creix la recaptació als aparcaments (232.000 euros més que el 2021). Lògicament, un altre punt que ha fet millorar l’entrada de diners a les arques encampadanes és el fet que s’ha pogut tornar a cobrar cànon i distribució de dividends per part de Saetde gràcies a la recuperació de la normalitat a les pistes. Pel que fa a les despeses, les corrents creixen un 10,49% fins als 20,9 milions. Per exemple, les de personal ho fan un 5,79% tant per les noves contractacions com per l’aplicació de l’IPC del 2021 (3,3%) als salaris dels funcionaris. També creixen les de béns i serveis (13,78%) perquè també afecta la inflació. I, a banda, cal sumar els 8,3 milions en inversions, entre les quals cal destacar el nou parc, l’ampliació del gimnàs del Complex Esportiu i la reforma del carrer Sant Jordi al Pas. Amb aquestes dades sobre la taula, el resultat de l’exercici acaba sent lleugerament positiu: 126.526,45 euros. Pel que fa a l’endeutament, se situa en 19,19 milions, el que representa el 73,05% de la mitjana d’ingressos dels darrers tres exercicis, lluny del màxim legal. De l’exercici 2022, s’han traspassat 5,5 milions en romanents cap al 2023. Es tracta de diners compromesos però no abonats l’any passat. Per tant, s’hauran de pagar al llarg d’aquest exercici, un fet pel qual el conseller socialdemòcrata David Rios ha expressat certa preocupació. «Cal tenir-ho en compte perquè a nivell de gestió pressupostària pot ser complicat a no ser que no preocupi perquè ja es demanarà un préstec», ha apuntat. La cònsol major, Laura Mas, l’ha rebatut tot assegurant que «controlem perfectament les finances comunals; tenim més de 3 milions i escaig en plurianuals, en obres ja previstes». -seguirà ampliació-