Els polítics del futur opten per la doble nacionalitat

El primer punt de la sessió d’aquest dimecres ha portat a la palestra del Consell General un tema que ha comptat amb el vot favorable de gran part de la cambra. De fet, s’ha aprovat per 23 vots a favor, tres en contra i dues abstencions. L’alumne Aleix Espuga ha exposat la proposta, on s’ha indicat que «és una problemàtica perquè s’ha de renunciar a la nacionalitat d’origen, i els andorrans tampoc poden optar a tenir-ne una segona». Així, el que es planteja amb aquesta modificació és que estigui enfocada a facilitar visats, però també a ajudar als joves del país per poder-se beneficiar d’oportunitats fora del Principat sense perdre la seva nacionalitat. «Andorra sempre ha estat un país d’acollida, amb una gran immigració, i s’ha de treballar aquest aspecte en un termini màxim de dos anys», s’ha explicat. Entre les diferents intervencions dels joves consellers s’ha pogut veure que el consens demostrat a les votacions ha sigut gairebé per unanimitat. En alguns casos s’ha parlat de seguretat per poder-se establir al país, però també per poder moure’s a altres estats sense problemes. De fet, poder viatjar sense complicacions és un dels avantatges que les més joves troben amb l’aprovació de la doble nacionalitat. L’Acord d’Associació ha sortit a col·lació, i els adolescents han demostrat conèixer bé els aspectes que pot tenir aquesta negociació, però també que, mentre que s’acaba de tancar, des del país s’ha de treballar. El prestigi de la nacionalitat també ha entrat al debat, però s’ha fet des d’un aspecte positiu, que amb la doble nacionalitat es podria mantenir el privilegi de pertànyer a un país petit. A més, s’ha assegurat que «és una oportunitat perquè Andorra sigui més reconegut de forma internacional». És a dir, que aquells que puguin sortir del Principat amb una doble nacionalitat poden donar-la a conèixer, «donar més difusió a la nostra identitat». Sempre hi ha qui es mostra escèptic, sense entrar en una negativa. El mateix privilegi que és ser andorrà, es trasllada a poder votar. «S’hauria d’anar molt amb compte a qui se li dona la nacionalitat», ha assegurat un dels estudiants. En aquest sentit, s’ha demanat no flexibilitzar els requisits per aconseguir la nacionalitat, i continuar amb els anys mínims per poder ser oficialment andorrà. La rèplica ha estat clara, «20 anys d’espera és suficient motiu per poder votar a Andorra». Durant la sessió de Consell General s’ha debatut sobre una reducció del preu dels pisos de lloguer, que s’ha refusat, o la de descans setmanal de tres dies, que també ha rebut negativa. Malgrat això, cal destacar que una proposta històrica ha rebut, a la fi, el vot positiu. Es tracta de l’establiment de la jornada intensiva a segona ensenyança, que s’ha plantejat conjuntament amb el fet d’incentivar les pràctiques formatives i per reformar el sistema educatiu.