MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Els partits de la coalició defensen un acord d’associació que la resta de forces veu amb recels

4 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

La futura relació amb Europa ha centrat el tram final del debat de la Confederació Empresarial. I ha quedat clar que és un dels punts que provoca diferències entre les sis forces que concorren als comicis. Per un costat, el bloc que sorgeix del Govern de coalició ha defensat aferrissadament com s’ha negociat els darrers anys, davant els atacs de la resta de forces. Tots ells han coincidit en el fet que la fórmula de l’acord d’associació és clau per al futur. Així ho ha remarcat Xavier Espot, líder de DA. «És l’únic camí que garantirà la nostra futura prosperitat», ha afirmat, mentre que, des d’Acció, Judith Pallarés ha manifestat que «serà una eina que permetrà a la petita i mitjana empresa funcionar des del territori andorrà amb el més proper a les nostres fronteres», al mateix temps que ha tret pit perquè s’està «negociant un acord que defensa les especificats i el que som». Per la seva banda, Josep Maria Cabanes, de Liberals, ha insistit també en aquest aspecte: «hem de vetllar per garantir les nostres especificats». Davant aquest bloc d’un clar ‘sí’ a l’acord, socialdemòcrates, Concòrdia i Andorra Endavant han evidenciat diferents graus de separació. Pere López ha insistit en el fet que volen una entesa amb la UE però que sigui «un bon acord» i, ara mateix, al seu entendre no seria possible. El candidat de PS SAP + ha acusat Govern d’haver «amagat informació» i ha lamentat que «no s’ha sabut, pogut o volgut fer estudis d’impacte sectorials seriosos». També ha alertat que «és una temeritat voler tancar-ho tot abans de finals d’any» i ha afirmat que «necessitem un equip negociador de Primera». Un dard que Espot no ha entomat bé, com ha evidenciat Espot sortint a protegir un Landry Riba que «s’ha deixat la pell i està molt ben valorat per les institucions europees». López ha exposat que, a banda d’anar més lent amb les converses, un cop tancat caldria «un tràmit d’exposició pública del text a aprovar en referèndum, donant opcions als ciutadans a fer al·legacions». Espot i López han topat per la Unió Europea. Per la seva banda, Concòrdia no nega que cal trobar «un encaix amb la UE» però dubta que l’acord d’associació sigui la millor solució. De fet, ha alertat que «si entrem al mercat únic ens hem de preocupar per si les nostres empreses seran competitives» o pel fet que «els professionals liberals es trobarien desprotegits». Per això, considera que cal un altre enfocament, tot posant en relleu que «hi ha una diferència gran entre cedir sobirania però guanyant poder als mecanismes de decisió de la UE com fa Espanya» i «un acord dinàmic amb el qual Andorra hauria d’adoptar, a banda de les excepcions que es marquin inicialment, el que es vagi adoptant en el futur» a banda de «que no es podria legislar en certes matèries de forma diferent a com ho facin a Brussel·les». La més escèptica amb Europa ha estat Carine Montaner. El ‘no’ a l’acord d’associació ha estat contundent. «No encaixa amb Andorra», ha afirmat. I ho ha argumentat amb diferents punts com ara el fet d’haver d’assumir el cabal, fet que «suposarà molts costos per a l’administració» o perquè «tenim una seguretat fantàstica perquè tenim quotes i foragitament». Així doncs, al seu entendre, «hem de mirar el que tenim», en una clara referència a conformar-se amb l’actual acord duaner. Davant aquests atacs, qui més ha defensat la feina feta pel Govern ha estat Espot que, en resposta a López, ha remarcat que «no toca ara posar a la taula negociadors que no tinguin les idees clares» i ha volgut posar en relleu que «sabem quines són les línies vermelles i direm no si es traspassen». A banda de negar la falta de transparència -«tot s’ha compartit», ha assegurat-, el cap de llista de DA ha lamentat que el líder del PS parli d’endurir la posició negociadora. «Si el seu equip de primera fila el que vol és posar ultimàtums a la UE li tancaran la porta als morros», ha etzibat. També ha volgut negar que l’acord hagi de suposar perdre seguretat (en resposta a Montaner) ni riscos pels professionals liberals, com havia indicat Escalé. POSICIONS PROPERES (QUE NO IGUALS) EN LES INFRAESTRUCTURES Una part del debat que ha anat més o menys ràpida ha estat la que ha versat sobre les infraestructures. En línies generals, hi ha coincidència en impulsar la desviació de Sant Julià i la de la Massana, tot i que amb matisos. Així, des del PS s’ha apuntat que en aquest darrer cas cal tornar al projecte inicial perquè l’impulsat pel Govern «no resoldrà els problemes», una postura que Espot ha refutat, tot alertant del seu elevat cost tant econòmic com mediambiental. Altres punts de coincidència són l’anàlisi de la viabilitat del tren i del tramvia (Liberals, Andorra Endavant i Concòrdia). Pel que fa a l’heliport, el PS ha revelat que el seu posicionament és ubicar-lo a la Borda Vidal.