MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

El ‘bloc del canvi’ fixa l’edat de jubilació en 65 anys i els partits de Govern la volen allargar

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Unes dues-centes persones han assistit a l’auditori del Centre de Congressos d’Andorra la Vella, en presència de diversos membres de l’executiu en funcions i molt majoritàriament empresaris, a l’acte de la patronal. De forma general, els candidats -el demòcrata Xavier Espot; el socialdemòcrata Pere López; el liberal Josep Maria Cabanes; la cap de llista d’Acció, Judith Pallarés; Carine Montaner d’Andorra Endavant; i el cap de cartell de Concòrdia, Cerni Escalé- han hagut de referir-se a qüestions com l’habitatge, la Seguretat Social, infraestructures -que s’ha ventilat molt ràpidament perquè les posicions s’han mostrat força properes-, la fiscalitat o la Unió Europea (UE). El futur de la CASS ha estat un dels aspectes en què més han entrat al cos a cos els candidats, especialment Espot i López. Just per tancar aquest bloc, la moderadora del debat, la comunicadora Noemí Rodríguez, ha demanat als sis polítics debatents que responguessin amb un sí o un no si pensaven allargar l’edat de jubilació. Pallarés, Cabanes i Espot, per aquest ordre, han coincidit a afirmar «progressivament, sí». Carine Montaner ha afirmat que «farem tot el possible per mantenir-la als 65 anys»; Pere López ha respost amb un «al programa diem 65»; i Cerni Escalé també ha citat els 65 anys i ha hagut de guardar-se la precisió que volia fer. Pere López intervenint en el debat mentre Xavier Espot repassa apunts. La pregunta final venia d’un debat previ al tomb de la viabilitat de la CASS. Sembla evident, d’una manera o altra, que hi haurà increment en la cotització. «D’una manera concertada», han deixat clar Cabanes i Pallarés, també Espot. Cerni Escalé ha parlat de «pacte d’Estat a mitjà o llarg termini». Fa o no fa, els sis -potser Montaner ha anat una mica més per lliure- han dit el mateix. I han estat els candidats socialdemòcrata i demòcrata els que han estat més bel·ligerants de manera recíproca. Xavier Espot ha assegurat que la seva formació assumirà la proposta feta pel consell d’administració de la CASS, amb l’allargament de l’edat per a jubilar-se i l’increment de cotitzacions com a elements centrals. Pere López ha assegurat que això comportaria incrementar un 10% les cotitzacions en vuit anys fet «molt difícil d’assumir» per al teixit empresarial andorrà. El cap de llista de PS SDP + s’ha mostrat a favor d’incrementar en dos o tres punts la cotització de jubilació (del 22% al 24 o 25%) i traspassar una part del que s’ingressa en a branca sanitària per a les pensions. López també ha explicat que caldria buscar altres fonts d’ingressos retocant l’actual marc fiscal, situant l’IGI al 5% o fent tributar els dividends empresarials, una opció, aquesta darrera, que Escalé ha considerat «un bon complement» i que, en canvi, ha fet posar els pèls de punta a Espot. «No estic d’acord que vulguin fer tributar dos cops els dividends, via impost de societats i IRPF». El candidat demòcrata ha reclamat «no mimetitzar models d’altres països perquè seria un cop de martell molt fort per a les economies familiars» i tot deixant clar que en cap cas havia parlat d’un increment del 10% ha acusat López de «no sortir-li els números», circumstància que el candidat socialdemòcrata ha negat de totes totes. -seguirà ampliació-