MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Els nous límits a l’emissió de gasos deixen molts cotxes vells ‘atrapats’ a la ITV

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Així ho han explicat a Altaveu representants del gremi dels tallers mecànics. Els darrers temps, com apunta el president de l’associació que els representa, Víctor Iruela, «ens ho estem trobant gairebé tots els dies». El cotxe, que fins ara havia superat aquesta part de la ITV, ara ja no ho fa, justament perquè suspèn pel que fa a l’emissió de gasos. Des de l’associació de tallers s’assegura que es treballa amb la ITV i Govern per mirar de donar un petit marge a aquests vehicles i que no tots quedin sense poder fer servir si no es paga una reparació d’un cost molt elevat I toca trobar quin és el causant d’aquesta sortida excessiva de fums. I en aquests models més vells l’anàlisi electrònic que sí que es fa amb els més recents no sempre aclareix on s’ha d’actuar. Les fonts consultades apunten que el problema pot ser diferent: des d’algun filtre passant a la bomba lambda o, en el pitjor dels casos, el catalitzador. I gairebé cal fer un «assaig i error» fins que es troba el motiu. Això pot acabar suposant una reparació a un preu força elevat. «Pot costar des de 500 euros fins a uns 1.500. Aquest és el més car que he fet jo», explica Iruela. Clar que, no es pot oblidar, parlem de vehicles amb una edat més elevada i, per tant, pagar aquestes quantitats per un cotxe que ja no té gairebé valor no sempre sembla el més adequat, tot i que també cal tenir en compte si s’està en disposició de trobar-ne un per a substituir-lo. «Moltes vegades, amb alguns, més utilitaris, són reparacions cares pel valor que ja té el vehicle», ha indicat. Es tracta d’un problema que, per ara, s’està donant principalment amb els cotxes vells de benzina, no pas amb els dièsel, tot i que en un futur també es podrien veure afectats. El que està clar és que els tallers s’estan trobant amb aquesta realitat. Alguns, fins i tot, han optat per fer la inversió de comprar una màquina similar a la que té la ITV. D’aquesta forma, poden comprovar quin és el nivell d’emissió de gasos d’un vehicle abans d’enviar-lo a la revisió, sigui per primer cop o sigui després d’haver suspès la prova. Això sí, el cost ha estat d’uns 3.000 euros, segons alguns dels establiments consultats per Altaveu. Des de l’associació de tallers, però, es deixa clar que «no és un problema de la ITV». Així, Iruela remarca que «hem d’entendre que ens hem d’adaptar a les normatives». Això sí, també afirma que l’entitat «està treballant amb el servei i amb Govern per veure si és factible que hi hagi una mica de mà esquerra». En aquest sentit, s’intentaria que «es pugui permetre una mica més de marge per no tombar tants vehicles al mateix temps que s’està dins la normativa europea».