MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Els monitors d’esquí del país denuncien la seva continuada substitució «per mà d’obra més econòmica»

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

L’AAME, que cada vegada representa menys monitors en exercici al Principat, explica en un comunicat que ha anat d’un pèl que no acudeix a l’esmentat congrés per la manca de suport i la dificultat d’assumir els costos que significa. Però, finalment, i en solitari, és a dir, sense l’acompanyament de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM), amb la qual tenien un conveni de col·laboració en relació amb l’Interski, hi acabarà acudint. Sia com vulgui, el president de l’AAME, Carles Iriarte, manifesta que «no creiem en les institucions del país, comuns o Govern, no creiem tampoc en els grups polítics». I hi afegeix que «malauradament, i el temps i els anys ens donen la raó, nen poca cosa han fet els darrers 15, 20 anys per al nostre ofici, per la nostra professió, pels professionals o els seus alumnes. Per les fotos, ràpids s’hi han posat, però de resultats, minsos o cap ni un». Amb tot, Iriarte assegura que «en el que sí que creiem fermament és amb el nostre país, creiem amb Andorra i la seva gent. Per sort, Governs, comuns, caps de Govern, ministres, consellers i cònsols, tots passaran, però el país quedarà». L’AAME lamenta que l’EFPEM no els acompanyi perquè «serà com si al congrés mundial de metges, no enviem cap metge ni cap exposició o treball, però sí al rector de la universitat». I fa vots perquè la situació canviï per al proper congrés, a celebrar-se el 2027. L’Intereski és el congrés mundial d’educadors esportius d’esquí i disciplines associades, on es reuneixen tots els països de neu i on els seus professionals intercanvien i treballen plegats en l’avenç de la tècnica i de l’ensenyament de l’esquí i altres disciplines. «És el lloc on qualsevol país de neu que s’apreciï hi vol ser i no hi pot faltar», manifesta Iriarte.