MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Els metges esperen que Salut i CASS fixin els criteris que regulin la ‘prima referent’

4 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

El nou conveni, signat els darrers dies del mes passat, endreça el text anterior, en què hi havia moltes duplicitats. Hi havia molts conceptes que a dia d’avui estan regulats per lleis i reglaments que s’han anat creant i, per tant, portava diversos conceptes innecessaris. Gràcies a la comissió creada al seu dia amb representants del Col·legi de Metges (COMA), del ministeri i de la CASS, s’ha intentat també millorar la redacció de diversos punts, buscant un «sentit de complicitat entre els dos estaments signataris, que al cap i a la fi son dues cares d’una mateixa moneda», segons les fonts consultades. S’ha volgut que el conveni traduís aquesta necessitat mútua per al bon funcionament del sistema. El text ara ja vigent ha reescrit i endreçat tot de conceptes de la via preferent que en l’anterior conveni eren nous i requerien explicar-se llavors. Ara aquests conceptes ja estan plenament desenvolupats i polits. En el text queda molt clar que un especialista al qual s’ha derivat un pacient per part del metge referent pot, al seu torn, enviar el pacient a un segon especialista si del pla terapèutic que s’hagi traçat en surt la necessitat. S’intenta d’aquesta manera evitar duplicitats en el servei. De fet, el text mira de fomentar l’eficiència del sistema. RETRIBUCIÓ Entre moltes altres coses, el conveni, que és anual prorrogable pel mateix termini tantes vegades com faci falta, també fixa el model de retribució. Aquesta es fonamenta, per als convencionats, en el pagament per acte i en el seguiment de la nomenclatura vigent en cada moment. La nomenclatura i les tarifes corresponents han de ser aprovades i publicades pel Govern. A partde tot això, hi ha uns aspectes singulars de retribució dels professionals d’atenció primària. Ja ho recollia l’anterior conveni. Però ara s’especifica una mica més i s’espera que siguin desenvolupades les eines que facin efectiva aquesta mena de prima. El metge o la metgessa referent escollida pels pacients -sempre es pot canviar- percebrà una retribució variable anual per pacient que l’hagi seleccionat sempre i quan complieixi els objectius assistencials que s’hagin fixat tant per part de la CASS com per part del ministeri davant un període determinat. Els metges primaristes esperen que aquesta vegada sí es fixin els criteris de qualitat, per dir-ho d’alguna manera, per tal que no es condicioni tot plegat només a la quantitat i pugui posar en risc el sistema. En el moment en què el Govern acordi fer efectiva la condició de tercer pagador a totes les persones assegurades, la CASS es compromet a fer efectiva la retribució tant als referents de primària com als especialistes en set dies de màxim I és que, asseguren les fonts, si un metge té molts pacients en cartera però tot plegat comporta llistes d’espera, dilacions o atencions de dubtós nivell, això no faria eficient el sistema, segons les fonts, que indiquen que s’ha de desenvolupar d’una vegada per totes un catàleg de requisits que avaluï des de l’atenció que es presta a les revisions que es fan, el volum de baixes que es concedeixen, el temps d’espera dels pacients o l’execució que es fa de protocols o plans de salut. També lligat per exemple amb la retribució dels metges hi ha tot un seguit de compromisos que vinculen, òbviament, les dues parts. Aquests compromisos haurien de garantir el funcionament del sistema amb canvis recents com, per exemple el tercer pagador per majors de 65a per als consultoris d’atenció especialitzada. Segons el conveni, la CASS es compromet a fer efectiva la retribució dels professionals de primària afectats per la condició de tercer pagar en un termini no superior a set dies. I en el cas dels especialistes, en un temps que no superi els 15 dies. A més a més, en el moment en què el Govern acordi fer efectiva la condició de tercer pagador a totes les persones assegurades, la CASS es compromet a fer efectiva la retribució tant als referents de primària com als especialistes en set dies de màxim. Els pagaments en règim de tercer pagador corresponents a prestacions relacionades amb accidents de treball o malalties professionals o aquells que es corresponguin amb prestacions cobertes fins a un 100% s’efectuaran mensualment. DEFENSA DEL COL·LEGIAT Finalment, un altre aspecte destacat especialment per part dels professionals és que tindran veu com a mínim dins el consell d’administració de la CASS quan calgui resoldre sobre alguna sanció d’algun professional. Dit d’una altra manera: s’ha obert la porta a la defensa del col·legiat davant el consell d’administració de la CASS per part d’un membre de la junta del COMA en cas d’expedient a la comissió de seguiment i de no arribar a un acord en aquest organisme. Fins ara, amb el conveni que recentment va quedar obsolet, en cas de no acord en el si de la comissió de seguiment constituïda entre la CASS i el COMA, s’elevava la ‘causa’ al consell d’administració on els facultatius no tenien cap manera d’intervenir. Ara s’obre la porta a poder enviar un representant a defensar el posicionament dels professionals davant aquest òrgan superior.