«Els agressors perceben com a natural la violència en una societat ultrapornificada»

El Programa per a la Promoció de les Relacions No Violentes es va posar en funcionament l’any 2018, d’aleshores quants homes hi ha pres part? Hi ha participat 115. L’any 2022 vam tenir 25 casos nous i en el que portem de 2023, 10. Actualment, atenem 46 homes. No creu que és una xifra baixa? Sí. Malauradament, són pocs homes que venen en relació amb el nombre de víctimes de violència de gènere que hi ha. Quin és el perfil dels homes que participen en el programa? Majoritàriament tenen entre 35 i 55 anys. També en tenim de joves de 18, 19 i 20 anys i un de 72 anys, que és el cas d’edat més avançada. Havíem tingut tres menors d’edat derivats pels departaments d’Afers Socials i del Ministeri de Justícia i Interior. En termes de violència de gènere no hi ha un perfil concret. Les problemàtiques són més cròniques entre 35 i 55 anys perquè tenim relacions més estables i hi ha menors per mig. L’agressor com se n’adona que ho és? Hi ha moltes tipologies. N’hi ha que venen de forma voluntària perquè ho detecten que ho són. D’altres casos acudeixen perquè la parella els hi recalca aquesta percepció, mentre que la gran majoria venen derivats per la Batllia perquè no en són conscients. «Els agressors perceben com a normal el xantatge emocional, insults o violència social, és a dir aïllar la víctima del seu entorn i manipular la relació que pugui tenir familiars o amics» Són homes que han exercit violència de gènere una vegada o més d’una vegada? Tenim homes que han utilitzat per primera vegada la violència, però n’hi ha que n’han exercit en més d’altres relacions de parella. Malauradament, hi ha moltes conductes violentes que estan normalitzades. Els agressors perceben com a normal el xantatge emocional, insults o violència social, és a dir aïllar la víctima del seu entorn i manipular la relació que pugui tenir familiars o amics. L’objectiu és dilapidar les relacions perquè fer veure que l’únic suport que té és ell. És veritat que costa molt de detectar i cal afegir que la violència sexual també està molt normalitzada. La societat actual està ultrapornificada i en les relacions s’apliquen moltes de les conductes que es veuen en les pel·lícules per a adults. En aquest cas es detecta una manca d’educació sexual. Quant dura el programa? Depèn de l’usuari i la cronificació de la problemàtica, però la mitjana és de dos anys. N’hi ha que els portem des del 2019 i necessiten més periodicitat. Depèn també de la disponibilitat dels usuaris. Hi ha una base tòrica bastant feixuga sobre les violències. Ara bé, ja sabem que una cosa és la teoria i l’altra, la pràctica. Treballem les habilitats parentals i com afecta la violència als fills, així com les habilitats socials i resolució de conflictes per resoldre’ls de manera no violenta. També es treballen les estratègies de negociació i mediació per poder resoldre conflictes per no arribar a una fase d’explosió. La gestió emocional també es important per evitar acabar en una conducta violenta. A l’hora de mantenir relacions sexuals els homes han d’entendre que quan la dona no vol no s’han d’enfadar perquè no sempre tenen els mateixos desigs. Cal ser empàtic amb la parella i que això no generi frustració. Són sessions de grup? Algunes se’n fan, però la majoria són individuals perquè la majoria dels homes que atenem treballen i és complicat arribar a posar-se d’acord amb els horaris. El què fem és proposar un guió de treball, però el que volem és que ens expliquin les situacions en què es troben i tinguis ganes de compartir. Sí que s’ha de reconèixer que tenen actituds més passives. «Es percep la masculinitat d’una manera diferent perquè es troben un conjunt de persones que destrueixen la idea, llavors si un home plora, és dèbil o es relaciona amb una orientació sexual determinada» Com es pot rehabilitar una persona que a priori no té cap malaltia o trastorn? Cal fer un treball socioeducatiu i psicològic que generi un canvi de percepció i de forma de relacionar-se amb l’entorn. No és una tasca fàcil. Podem treballar unes pautes, però la influència que tenen una vegada surten al carrer es troben en un món patriarcal que els incita al contrari. Es percep la masculinitat d’una manera diferent perquè es troben un conjunt de persones que destrueixen la idea. Si un home plora, és dèbil o es relaciona amb una orientació sexual determinada. Quin és el grau de persones que assoleixen aquesta rehabilitació? Fer un seguiment a fora és complicat, però tenim un nivell reincidència baix. És difícil determinar perquè implica una valoració de la víctima i no sempre es presta. Es pot pensar que és per l’efectivitat del programa, o perquè no tenen parella o no es detecta la violència. De quina manera les formacions a la Batllia hi ajuden? És important que els batlles coneguin l’existència del programa i el puguin utilitzar. La privació de llibertat no sempre et permet reconduir les conductes. Per exemple, saber que tinc un problema amb el tabac no vol dir que el deixi sense suport.