El TC valida la reducció de pena a un condemnat per tràfic de droga

Cert, també, que tot el procediment judicial es va allargar molt temps. El cas arrenca el novembre del 2017, quan la policia, que inicialment havia intervingut per una forta discussió al carrer entre un grup de joves, va acabar localitat, en el cotxe d’un d’ells, una pedra de vint grams de cocaïna. Entre altres, es va detenir el jove propietari del vehicle, al qual es considerava el propietari de la substància estupefaent i, a més, en una quantitat que el feia sospitós de tràfic. Per això, es va decretar per a ell presó provisional. A la Comella hi va estar 297 dies fins que se’l va deixar en llibertat, tot esperant que el procés judicial culminés amb el judici. La vista, però, no es va celebrar fins al març del 2022. És a dir, gairebé cinc anys després dels fets. Al llarg d’aquest temps, el jove, com va posar en relleu la seva advocada tant davant del Tribunal de Corts com al Superior, havia aconseguit refer la seva vida. Malgrat això, en primera instància se’l va condemnar a dos anys i mig de presó. Això suposava tornar a entrar a presó. [related:articles:1] La defensa va presentar recurs davant el Superior. Els magistrats van refermar la culpabilitat de l’home. Entenien que, efectivament, la cocaïna era seva i era un material que volia emprar per traficar. Tot i això, en la resolució es va posar en relleu que «havia sabut aprofitar els instruments penitenciaris per abordar i controlar» les seves addicions i que, un cop fora de la Comella, «ha treballat de forma continuada» i «amb un resultat plenament satisfactori». Per això, entenien que el condemnat «es troba en un procés avançat de reinserció social» que calia valorar a l’hora de fixar la pena. Per això, es va decidir reduir-la a només 18 mesos. I, d’aquests, només ferms els 297 dies que ja va estar tancat. La decisió, però, va molestar la fiscalia, que sempre havia volgut un càstig més sever. De fet, davant de Corts la pena reclamada per al jove era de 5 anys. Per això, en una circumstància poc habitual, el ministeri públic va presentar ara fa uns mesos un recurs d’empara davant el TC al·legant que s’havia vulnerat el seu dret a la defensa i a obtenir una decisió fonamentada en dret. Més concretament, argumentava que el Superior havia abordat una qüestió -la condició de delinqüent habitual- que el processat no havia impugnat. I, també, que ho havia fet modificant «de manera radical» la seva jurisprudència, fet que afectava, al seu entendre, el principi d’igualtat amb relació a altres condemnats anteriorment. [related:articles:2] Els dos arguments han estat refusats pel TC. Es recorda que el recurs presentat pel processat davant el Superior hi havia certament un primer punt on es demanava l’absolució, però també una petició subsidiària en cas que se’l continués considerant culpable de tràfic: la reducció de pena. Per als magistrats del Constitucional això ja «implica necessàriament» que la segona instància fes un examen de la condició de «delinqüent habitual». Per tant, la fiscalia podia haver fet argumentació en aquest sentit, cosa que no va fer. I pel que fa a com ha abordat aquesta consideració el Superior, el TC entén que ho ha fet «de manera precisa i rigorosa». Es recorda que el Codi Penal estableix que «es considera delinqüent habitual el qui ha estat castigat mitjançant sentència ferma tres vegades per un delicte comprès en el mateix títol del Codi, durant un termini de cinc anys» i aplica el sistema espanyol per fer el càlcul: és a dir, de la data de la sentència condemnatòria cap enrere. Per tant, «aplicant aquest criteri, com que en la sentència del Tribunal de Corts no es fan constar les dates de comissió dels fets delictius i només es consignen les dates de les ordenances penals, no es pot afirmar que el recurrent hagi comès tres delictes compresos en el mateix títol del Codi Penal en un període de 3 anys». [related:articles:3] A banda, es remarca que el Codi Penal ja dona als magistrats la capacitat de tenir en compte «circumstàncies atenuants i agreujants concurrents» així com «les personals» a l’hora de prendre una decisió. I, entre aquestes darreres «la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció». I, en aquest cas, es recorden els arguments ja exposats per la sala penal del Superior. Així, el TC apunta que no es pot parlar «d’una aplicació irraonable o absurda de cap disposició legislativa». I, així doncs, s’entén que «la sentència impugnada està fonamentada en dret i no vulnera el principi d’igualtat». Per aquests motius, s’acaba desestimant el recurs d’empara que havia presentat la fiscalia.