MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

El (suposat) morós que pretén cobrar morosos

1 minuto de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

La majoria dels empleats que ara reclamen o han reclamat (hi ha hagut alguna acció que s’ha fet per via judicial i també es preveuen denúncies policials) ja havien estat acomiadats prèviament. Segons fonts properes a alguns dels treballadors demandants, era pràctica habitual que després de deixar d’abonar alguna mensualitat i no abonar la part social a la CASS malgrat haver-la retingut al treballador acomiadar el treballador. La immensa majoria dels clients de l’esmentada empresa són espanyols. També una part important dels treballadors que tindrien un crèdit contret amb l’empresa prestaven servei des d’Espanya, malgrat que formalment estaven contractats per la societat andorrana. El deute contret amb cadascun dels treballadors és distint i les fonts consultades no han pogut concretar ni quantitats ni mesos pendents. Hi ha afectats, això sí, que no s’haurien atrevit a impulsar cap reclamació. Alguns dels denunciants davant de la inspecció laboral sí que han explicat haver estat víctima de presumptes enganys o estafes, elements que usaran en les denúncies policials que preveuen presentar. Així, segons els afectats, l’empresa en qüestió hauria simulat suposadament transferències per fer creure als treballadors que havia satisfet els salaris. Fins i tot s’haurien manipulat presumptament extractes bancaris. La situació, asseguren, està totalment fora de lloc.