MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

El PS recull amb matisos els pactes d’Estat d’Espot i evidencia una major proximitat amb Escalé

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

En el discurs, Salazar no ha revelat el sentit del vot dels tres consellers socialdemòcrates. Tot i això, no ha amagat que se senten més propers a Concòrdia que no pas a Demòcrates. Ara bé, això no impedeix estar disposats a participar en els pactes d’Estat proposats pel líder ‘taronja’, de qui no ha tingut problemes a admetre que serà el proper cap de Govern. Això sí, posant en relleu que hi acudiran amb postures diferenciades. «El que ens separa és menys del que ens apropa», ha afirmat Salazar sobre Concòrdia, tot desgranant una sèrie de llocs comuns, com ara la defensa d’un creixement sostenible, la necessitat d’una reforma del sistema electoral o l’avortament Així, en el primer cas (Europa), ha celebrat que «s’hagi reconegut que hi ha coses que no es van fer bé amb l’anterior acord» i ha avançat que «si som capaços de reconduir-los, lògicament ens hi trobaran», ja que «som absolutament favorables a l’acord d’associació i entenen que cal fer un front comú». Tot i això, ha posat matisos, com ara la necessitat de mantenir el sistema de quotes, defensar amb ungles i dents el manteniment del monopoli d’Andorra Telecom i l’ús del català per part dels professionals liberals. També ha advertit que «cal més pedagogia i un procés de decisió compartida i més vehemència a l’hora de defensar els interessos d’Andorra». Sobre la reforma de les pensions, s’ha mostrat més crítica. «Comencem malament», ha lamentat, tot advertint que «la proposta de la CASS que Demòcrates es fa seva no és l’estadi en què vam deixar els treballs de la comissió parlamentària creada a l’efecte». Per això, ha avisat que «si volem ser curosos amb el repartiment dels poders del sistema, la centralitat de la reforma ha de sortir del Consell i Govern l’ha d’assumir». I ha posat en relleu que «trobar consensos serà el que la faci estable i perdurable». Justament, aquest repte és un dels punts on ha constatat més divergències amb Concòrdia. Especialment, per l’anàlisi feta per Escalé dels compromisos contrets per la CASS. «Evoquen una foto fixa entre els compromisos concrets i els estocs que tenim. Això és pervers. La CASS no és un organisme que en un moment donat hagi de satisfer tots els seus compromisos sinó un sistema sostingut en el temps i els ha d’anar complint de forma progressiva», ha comentat Salazar, que ha volgut posar en relleu que «malgrat els anuncis de desastre, els fons de reserva cada cop creixen més». Sí que ha reconegut, però, que «cal actuar, hi ha el baby boom i hem de contenir el defecte de sobrepoblació jubilada, però també fugir de discursos més catastrofistes». Malgrat aquest punt i també certes divergències sobre el procés d’acostament a Europa, la presidenta del grup socialdemòcrata no ha amagat una certa complicitat amb la formació liderada per Cerni Escalé. «El que ens separa és menys del que ens apropa», ha afirmat. I ha desgranat tota una sèrie de llocs comuns, com ara la defensa d’un creixement sostenible, la necessitat d’una reforma del sistema electoral o l’avortament. Sobre aquest darrer afer, ja dirigint-se a Espot, ha alertat que «l’arquitectura institucional no pot inferir en la sobirania del poble andorrà per prendre decisions». També al líder demòcrata ha avisat que la solució de l’habitatge implica lligar les actuacions que es facin a permetre que la gent hi pugui accedir a «un preu assequible» tot admeten que, ara mateix, hi ha una diferència important a l’hora de definir aquest concepte. També ha reclamat «fer alguna cosa amb els salaris» perquè «cada cop costa més viure i perdem atractiu com a plaça laboral». Vinculat a això, ha reconegut l’escassa impregnació dels sindicats al sector privat, però ha reclamat a Espot «què fem perquè això deixi de ser així», tot argumentant que «el Consell Econòmic i Social ara mateix no respon a la funció de ser un mecanisme on sindicats, patronals i Govern es trobin i arribin a enteses».