El programa per tractar l’addició a les noves tecnologies atén una dotzena de pacients

El SAAS està posant en marxa un programa específic per atendre els adolescents que són addictes a les noves tecnologies. Segons ha explicat, Carlos Mur, s’estan atenent unes sis famílies, el que suposa una dotzena de pacients. «Darrere d’una addicció al mòbil s’amaguen problemes familiars i el telèfon mòbil és un refugi», ha exposat. Remarca que «el 30% o 40% dels adolescents que arriben amb un altre motiu de derivació, sigui cànnabis o alcohol, també té una addicció a les noves tecnologies». Mur ha fet aquestes manifestacions en el marc de la segona Jornada Universitat d’Andorra Solidària, que aquest any s’ha centrat en la salut mental. En la taula rodona hi ha participat les associacions de salut mental i addicions que han denunciat l’estigma que hi ha en el col·lectiu de persones amb un trastorn mental i la manca d’informació a les famílies. Les associacions de salut mental han denunciat l’estigna que hi ha entre les persones que tenen algun trastorn i consideren que la societat ha de prendre més consciència La presidenta de l’Associació de Defensa del Jovent en Risc, Sandra Cano, ha posat en relleu l’estigma que hi ha entre les persones que pateixen una malaltia mental i considera que «cal empoderar més al malalt mental. La manera per solucionar-ho és que la societat prengui consciència i es faci més difusió de què és una malaltia mental». També demana plans adaptats i assegura que «anem lents». En aquest sentit ha aprofitat per explicar que demà hi ha una reunió de la Taula Nacional de Salut Mental i Addicions en què espera treure «un protocol més estable i que funcioni davant les fugues de menors». En la taula redona també ha intervingut la presidenta del Projecte Vida, Eva Tenorio, que s’ha posat com a exemple d’una persona addicta també per trencar els estigmes. Per la seva banda, la presidenta de l’Associació de Familiars per a la Salut Mental, Rosa Lluís, ha sigut molt crítica amb Carlos Mur per la manca d’informació a les famílies. «No trobo cap familiar que em digui que té tota la informació. La teva vida es trenca i no saps per on tirar». Considera que els familiars haurien de tenir una comunicació fluida «quan es diagnostica la malaltia fins que arriba l’estabilitat i la vida quotidiana». També ha demanat ajudes perquè «hi ha persones que han hagut de deixar de treballar per cuidar el seu familiar». Assegura que fa 22 anys que ho demana i no ho ha aconseguit. Davant de tot això, el cap de Salut Mental, Carlos Mur, ha exposat que la meitat dels trastorns mentals diagnosticats comencen als 15 anys i considera fonamental que «es facin xerrades a les escoles sobre salut mental començant en l’educació primària». Malgrat haver passat tres anys des de l’inici de la pandèmia, assegura que encara s’arrosseguen les conseqüències i té clar que la Covid-19 va ser la qui va obrir la caixa dels trons de molts aspectes.